[Crítica] RESURRECTION - Andrew Semans, 2022

Rebecca Hall a Resurrection
 

-DIRECCIÓ: Andrew Semans

-GUIÓ: Andrew Semans

-ANY: 2022

-DURACIÓ: 103 min.

-PAÍS: Estats Units

-MÚSICA: Jim Williams

-FOTOGRAFIA: Wyatt Garfield

-REPARTIMENT: Rebecca Hall, Tim Roth, Angela Wong Carbone, Josh Drennen, Rosemary Howard, Winsome Brown, Jaime Zevallos, Michael Esper, Grace Kaufman, Patrick Klein, Colin Bradley Lewis

-PRODUCCIÓ: Secret Engine, Square Peg




No em matis, perquè si ho fas mataràs també el teu fill”, diu el pare de la criatura a la seva mare. 'Resurrection' és un thriller psicològic amb el rerefons de la violència de gènere i la lluita d'una dona per a plantar cara a una masculinitat tòxica. I això, que es pot associar a un argument de pel·lícula de sobretaula, ha estat reinterpretat per l'experimentat Andrew Semans per a dur-lo molt més enllà.


L'aparent vida normal d'una dona en els seus quaranta, mare soltera, executiva d'èxit i independent, s'ensorra el dia que es retroba amb un exmarit que suposadament li va arruïnar la vida. Aquesta dona està interpretada per Rebecca Hall, qui possiblement presenta la millor interpretació de la seva carrera. No es queda curt Tim Roth fent d'exmarit, qui brilla també.


Dit això, la revelació que guarda Semans pel tram mitjà de la pel·lícula és insospitada a l'inici, i podem donar fer que posa els pèls de punta. Fins llavors, la protagonista proporciona al públic una sèrie de pistes que mantenen l'espectador ben atent, com són un avortament en el passat, unes cicatrius a la pell, el sexe com a via d'escapament en moments de neguit, i sobreprotecció a la seva filla adolescent. Tot va més enllà quan l'exmarit apareix a la seva vida i li fa remoure el passat.


Tot es desploma quan el personatge de Rebecca Hall li parla al públic durant set minuts (sic) per explicar amb pèls i senyals el que va passar fa vint-i-dos anys amb aquest home que acaba d'aparèixer. Un primer pla a Hall on despulla anímicament el seu personatge i fa esgarrifar, tot com si fos un d'aquells contes de por que t'explicaven de petit davant la foguera. Però aquí, el que diu, és visceral i macabre, i la interpretació de Hall és sublim, aconseguint remoure l'estomac de l'espectador.


Semans té preparada una sorpresa en forma de canibalisme no apte per a sensibles, una sorpresa que es revela en forma de capes i que finalment obre la porta de la reflexió. Una revelació que, un cop feta, sembla que li va gran al director encallant-se i fent aturar el ritme ascendent de l'obra. Diguem que, a 'Resurrection', li sobren deu minuts en el seu tercer quart, quan tota la carn és a la graella. La lluita, més mental que física entre aquest matrimoni fallit, a estones brilla i esgarrifa, generant escenes al límit de l'explosió fins que finalment explota en un tram final delirant i brutal.


'Resurrection' és una de les genialitats d'aquest any i mereix ser vista. Una pel·lícula estranya, amb història simple però amb un rerefons rebuscat, conduint tot a un final obert que no deixarà de colpejar el teu raonament durant dies. Brillen les interpretacions de Hall i Roth, la posada en escena elegant, i un guió ric en idees i sorpreses. És tot plegat irresistible i difícilment oblidable.



Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris