 |
| Morten Burian a Speak No Evil |
-TÍTOL ORIGINAL: Gæsterne
-DIRECCIÓ: Christian Tafdrup
-GUIÓ: Christian Tafdrup, Mads Tafdrup
-ANY: 2022
-DURACIÓ: 97 min.
-PAÍS: Dinamarca
-MÚSICA: Sune Kølster
-FOTOGRAFIA: Erik Molberg Hansen
-REPARTIMENT: Morten Burian, Sidsel Siem Koch, Fedja van Huêt, Karina Smulders, Liva Forsberg, Marius Damslev, Hichem Yacoubi, Lea Baastrup Rønne, Jesper Dupont, Sieger Sloot
-PRODUCCIÓ: Profile Pictures, OAK Motion Pictures
Hem de considerar 'Speak No Evil' com una mena d'experiment sobre l'acceptació d'una família de bé a una altra que té un civisme destructiu, amb tendència a humiliar i al menyspreu. És això el que proposa el director danès Christian Tafdrup, quan una família danesa que ha estat convidada a passar uns dies a la casa d'uns amics holandesos que van conèixer l'estiu passat, i que un cop allà aquests no seran tractats gaire bé.
El danès Bjorn (Morten Burian) i Louise (Sidsel Siem Koch), pares que pateixen la crisi dels quaranta, no van acceptar immediatament la invitació per visitar la parella holandesa que van conèixer a la Toscana: Patrick (Fedja Van Huet) i Karin (Karina Smulders), una parella aparentment meravellosa. Però finalment ho fan i intenten gaudir. Si més no, la filla de Bjorn i Louise, l'Agnes (Liva Forsberg), que li agrada jugar amb l'Abel (Marius Damslev), qui té la llengua tallada i no pot parlar.
Les dues famílies tenen la mateixa edat i fills, un període vital que és difícil fer nous amics i satisfer necessitats socials i fisiològiques. Per això la família danesa es pren aquestes vacances forçades com una oportunitat per revifar el seu matrimoni. El problema arriba quan la família holandesa comença a tractar-los malament: música massa alta al cotxe, conducció bevent alcohol, serveixen excés de carn a la vegetariana Louise, etc. Detalls poc importants, però incòmodes pel Bjorn i la Louise. I és que els danesos són massa amables i reprimeixen els seus escrúpols per cortesia, però a poc a poc i amb molta prudència comencen a qüestionar la conducta dels holandesos. Fins que tot esclata.
'Speak No Evil' és una pel·lícula de terror psicològic que recorda molt el cinema de Michael Haneke per la capacitat dels seus diàlegs a penetrar als nostres nervis a través de conversacions aparentment banals. Tot plegat, durant els primers 70 minuts de pel·lícula, no passa res extraordinari, però et manté amb una tensió gairebé al límit per tot el que sospites que passarà. És molt angoixosa.
Per arribar al tram final, Christian Tafdrup, si bé llueix al film fent servir diàlegs amb capacitat d'angoixar l'espectador, també és cert que algunes situacions de la història es noten forçades amb la intenció de no treure l'espectador de la trama, i conduir-lo cap a un inevitable destí final no apte per a sensibles. Aquestes decisions no resulten creïbles narrativament, i pel cap de l'espectador sovint passa la idea del “si home, bah!”. Tot plegat és desesperant, però també una demostració de com Tafdrup té atrapat l'espectador. Això ens recorda molt al cinema del citat abans Michael Haneke, tot un especialista a l'hora de prendre's aquest tipus de llicències i jugar amb els nervis de l'espectador, com per exemple a 'Funny Games'. Tafdrup li diu indirectament a l'espectador amb aquestes escenes forçades que si pensa que pot relaxar-se està molt equivocat.
'Speak No Evil' és una pel·lícula violenta, molt fosca i depriment, d'aquelles que deixa mal cos un cop vista. Un excel·lent thriller psicològic que si bé no sorprendrà en l'àmbit narratiu a cap espectador familiaritzat amb el gènere de terror sí que sorprendrà pel grau de tensió que assoleix a determinats moments. Els diàlegs són magnífics i les interpretacions ajuden, per no parlar d'una fotografia distant i freda. Tot plegat un exercici de crueltat que serà recordat.
0 Comentaris