Entrevista: Ti West, director de 'X' i 'PEARL'

Ti West al photocall de Sitges. Imatge cedida pel Festival

Nascut a Wilmington (Estats Units) el 1980, Ti West és un director que malgrat la seva curta edat ja disposa d'una trajectòria cinematogràfica contrastada, tant en el cinema com en la televisió. Seus són treballs de gènere de terror distribuïts a l'estat espanyol com 'The House of the Devil', 'Cabin Fever 2' i 'The Innkeepers', que van portar el director a l'estatus de culte, així com altres de gran prestigi com 'The Sacrament' (pel·lícula clausura del Sitges 2013) i el western 'La Vall de la Venjança'.

Després d'uns anys treballant al sector televisiu, Ti West ha tornat aquest 2022 per partida doble, amb 'X' i 'Pearl'. Dues pel·lícules produïdes pel prestigiós estudi A24 que formen part d'una futura trilogia que completarà 'MaXXXine', la qual serà rodada el 2023. 'Pearl' va ser presentada al Festival de Sitges a la Secció Oficial a Competició, i es va convertir en una de les grans triomfadores del certamen, en guanyar els premis de la Millor direcció per Ti West i el de la Millor interpretació per a Mia Goth.

Amb motiu de la presentació de 'Pearl' al Festival Sitges Ti West ha estat un dels convidats de l'edició d'enguany. La seva presència ha servit per escoltar-lo en una roda de premsa, i posteriorment ser entrevistat per Zona Morta al costat d'altres mitjans de comunicació, com són Cinearchivo, La Abadia de Berzano i Terror Weekend. Les nostres preguntes i les de la resta de companys d'ofici han servit per a conèixer millor aquest projecte en forma de trilogia.

Pots llegir la nostre crítica de 'Pearl'.

-No és gaire habitual fer dues pel·lícules el mateix any. Per què decideixes fer una segona pel·lícula després de 'X'?

Vam anar a Nova Zelanda a rodar 'X' durant el temps de pandèmia. Mentre preparàvem el rodatge em va semblar una pena haver de marxar d'allà un cop acabada la feina... perquè qui sap si podríem tornar a fer una altra pel·lícula. Vaig tenir la idea d'utilitzar tot el material que vam portar a Nova Zelanda i aprofitar els diners que sobraven de 'X' per fer una segona pel·lícula, però jo no volia fer una seqüela on es mata gent a una granja, perquè això seria avorrit, i vaig pensar que havíem de retrocedir en el temps. Aquesta va ser la primera idea. Llavors, la Mia i jo vam treballar el guió, i un cop escrit, A24 va dir que OK.

-Pots aprofundir en la resposta d'A24 quan li planteges fer una segona pel·lícula?

Els va agradar molt la idea, especialment quan vaig explicar la idea que tinc per 'MaXXXine', que serà la tercera pel·lícula. Encara no havíem gravat 'X' quan A24 va llegir el guió de 'Pearl' i els va agradar molt, i van entendre com el fet de rodar abans 'Pearl' faria millor 'MaXXXine'. A24 va pensar que tot plegat seria una molt bona idea.

-Un cop vista la pel·lícula em pregunto si inicialment t'havies plantejat fer 'Pearl' en blanc i negre?

Sí, però finalment vaig decidir fer-la en color. Quan vaig parlar amb el productor per a presentar-li el projecte vaig haver d'explicar bé que hi havia dues pel·lícules més per fer, no només 'X'. Llavors jo el volia convèncer argumentant que tot es faria d'una manera econòmica. Fer en blanc i negre 'Pearl' hauria sigut més econòmic perquè no hagués sigut necessari entintar la fotografia amb el tecnicolor, sent d'aquesta manera tot el procés de muntatge del film més ràpid i barat. La resposta del productor va ser que no li importava això, que li agradava la idea i que preferien invertir més diners i que 'Pearl' quedés bé.

-Ja entrant a 'Pearl', quant de voluntari hi ha i quant de casual haver ambientat la pel·lícula el 1918 en plena pandèmia de grip espanyola? Perquè per a mi això redimensiona la idea de malaltia que pesa sobre la pel·lícula, reforça la claustrofòbia pel fet d'estar tancats i no poder comunicar-se, i a la vegada connecta amb l'espectador que acaba de passar una situació de terror molt similar a aquesta.

Si i no, una mica de cada. Quan vaig decidir fer la història de 'Pearl' no vaig pensar que el món en el qual s'ambientaria seria similar al món en què estem ara. Això va ser més aviat una coincidència, perquè si 'X' s'hagués contextualitzat una mica més tard després 'Pearl' ja no hauria encaixat en el temps. Però com 'X' estava ambientada en els anys setanta la joventut de Pearl si que m'encaixava en aquesta època pandèmica. Aquest detall aporta una capa al film que ens parla del que ens ha passat en els darrers anys, però explicat d'una forma diferent.

-Com ha sigut el procés d'escriptura del personatge de la Pearl en el guió? No sé si t'has documentat amb algun assassí en sèrie real o si t'has fixat en algun referent cinematogràfic.

No, en realitat no, perquè ja sabia com seria el personatge. Ja sé més o menys el que fan els assassins en sèrie, i el que volia era que la història fos sobre algú que viu diferent i explicar la seva història, però no volia que la seva història es veiés afectada per la influència d'assassins en sèrie reals o ficticis. Per descomptat, a la pel·lícula hi ha referències com les del Mag d'Oz o Norma Dale, però el que jo volia pel personatge quan l'estava escrivint era que fos proper al públic. De fet, quan la Pearl va al càsting, el públic vol que ella aconsegueixi el paper, i és aquesta sensació la que buscava.

Mia Goth a Pearl

-I com s'ha involucrat Mia Goth en aquesta projecte? Pel que fa a 'Pearl', exerceix com a protagonista i guionista.

L'objectiu a 'X' era que Mia fos la Maxine i la Pearl, tot i que pel paper de Maxine ella va ser la segona persona amb qui vaig contactar pel paper. Quan vaig parlar amb la Mia li vaig dir: “mira, m'agradaria que tu fessis els dos papers”. Al escoltar-me es va quedar callada uns segons i després em va respondre “doncs jo ho clavaria!”. Jo ja era fan dels seus treballs i ella entenia a la perfecció el personatge de Maxine i la Pearl, i vaig pensar que estaria bé que a la pel·lícula 'Pearl' també formés part de l'execució del projecte. Com he dit abans, la idea per la pel·lícula de 'Pearl' m'arriba quan estic a Nova Zelanda preparant 'X', quan perfilem el personatge de la Pearl en un moment avançat de la seva vida i per contra desconeixíem el que li passa a la seva joventut. Per a la preparació del personatge la Mia em va preguntar pel seu passat, i va ser a través d'aquesta qüestió que vam desenvolupar la seva joventut. I així durant dues setmanes de la quarantena vam tenir vàries videotrucades (ella a Nova Zelanda i jo als Estats Units) i vam anar concretant. D'allà és com va sortir el guió de la pel·lícula 'Pearl'.

-Això de què la Pearl i la Maxine estiguin interpretats per la mateixa actriu és quelcom que ja havies imaginat des d'un principi?

Si, sempre vaig tenir la idea que qui interpretés la Maxine també interpretés la Pearl. Són dos personatges diferents, però en el fons són la mateixa persona.

-Quan vas escriure 'X' vas haver d'interpretar el pensament femení? Com la incorporació de Mia Goth al guió de 'Pearl' ha canviat la percepció del personatge amb la seva mirada femenina?

La veritat és que no ha canviat gaire. Mia també va col·laborar en el procés de creació del personatge a 'X', i sí que és veritat que a 'Pearl' ella aportava idees específiques, dient-me coses de “que passaria si faig això”. Però no va ser complicat perfilar-lo perquè ja sabíem com era el personatge, l'havíem treballat a 'X', i per tant, ja anàvem en la mateixa direcció.

-No sé si ho compartiràs, però per a mi 'X' és un atac al puritanisme de la gent. Què et va motivar a parlar d'això?

Vaig pensar que a la pel·lícula les persones grans que apareixen s'assemblen a les persones joves. Les persones grans miren als joves pensant que es mereixen un càstig pel què estan fent, però en el fons, aquesta és una forma d'expressar gelosia per no imitar els actes dels joves. Per ells aquell rodatge és una cosa estranya.

-També crec que tant 'X' com 'Pearl' parlen d'un tema en comú, que és la necessitat a ser reconegut, a ser popular en un món, en aquest cas el de la faràndula, on les mirades sempre jutgen. Malgrat que 'Pearl' estigui contextualitzada en els deu i 'X' als setanta el missatge es veu bastant actual.

Si, hi ha coses que mai canvien. La gent vol que la vegin, tenir més atenció, i viure vides que no són seves com si fossin les millors. I tant si són pel·lícules de 1918 com dels setanta és un missatge actual, però això és bo i dolent.

-I ens pots avançar quelcom sobre 'MaXXXine'? Tal com acaba 'X' tinc molta curiositat per saber com continua la història, i pel que ens has explicat abans i veient el teu cinema estic convençut que no serà una seqüela convencional.

Ho vull mantenir bastant en secret. Amb 'Pearl' així ho vam fer, i amb 'MaXXXine' serà igual. El que sí que puc declarar és que se situa sis anys més tard que 'X', que el personatge de Maxine apareix, i que té un to tan diferent de 'X' com 'Pearl' el té també de 'X'. En aquesta nova pel·lícula hi haurà fils argumentals que seran els mateixos, i la connexió que jo busco entre les tres obres és l'afectació al cinema d'aquestes històries: 'X' és una història concreta, 'Pearl' parla del glamur de Hollywood i 'MaXXXine' oferirà una perspectiva completament diferent.

-Una curiositat que tinc, el nom de Pearl és un homenatge encobert al director de fotografia de les dues 'La Matança de Texas' (original i remake)?

No, és una coincidència, però res a veure.

-Era una probabilitat, ja què un dels referents principals de 'X' és el cinema de Tobe Hooper. Aquestes influències et sorgeixen durant l'escriptura del guió? O les vas aplicant durant el rodatge?

Crec que ho tinc en el subconscient perquè he vist moltes coses. Especialment amb 'X' vaig pensar que volia fer una pel·lícula a Texas als anys setanta i que seria un slasher, i se'm feia impossible esborrar l'ombra de 'La Matança de Texas'. I en comptes d'intentar evitar-ho vaig pensar, “endavant!”.

-Per cert, hi ha un pla zenital a 'X' que engrandeix el sentit visual que tenia 'Trampa Mortal' de Tobe Hooper. Creus que li aporta un major grau de tensió a la pel·lícula aquest tir de càmera?

No sé quantes persones pensen en 'Trampa Mortal' mentre veuen 'X', potser només tu i jo. No sé fins a quin punt la gent valora això que dius, però aquest pla sembla que ha agradat molt al públic i crec que era una manera interessant de gravar la història.

-També a les teves pel·lícules apliques altres estils propis del cinema americà antic. Això és una cosa que busques fer quan dirigeixes un nou film?

És com m'agraden a mi les pel·lícules. Abans de fer-les les veig al meu cap, quin aspecte tindran. És la manera com veig i faig les pel·lícules. M'agradaria fer quelcom diferent, però de moment aquest és el meu cinema.

-Una altre de les característiques del teu cinema és que les històries es cuinen a foc lent. Per què sols optar per aquest plantejament rítmic?

No hi penso molt. Si que és cert que sovint hi ha gent que m'ho diu, però jo faig les pel·lícules de la manera que tenen sentit per a mi. Treballo amb gent com A24 que fan les seves pròpies produccions, i jo només vull fer pel·lícules com crec que les he de fer.

-Quan vas rodar 'The House of the Devil' va haver-hi gent et va criticar perquè deien era una pel·lícula que no passava res, i la següent obra que vas dirigir vas ser 'The Innkeepers', que gran part de la pel·lícula el que rodes és l'avorriment d'aquells dos empleats de l'hotel. Era una forma de respondre aquelles veus crítiques com dient “dèieu que no passava res, doncs ara no passarà res”?

No, en realitat no. Quan vam fer 'The House of the Devil' ens vam allotjar a l'hotel de 'The Innkeepers', i vam notar que els que hi treballaven eren com fantasmes, així que a la pel·lícula vam explicar l'experiència de passar tant temps en aquell hotel.

-Més enllà del gènere fantàstic i terror, el 2016 et vas introduir en el western. Què et va dur a rodar un western i si t'agradaria provar en algun altre gènere?

Abans de 'The Sacrament' el 2013 volia donar-me una pausa del gènere de terror i em va venir al cap una idea per un western, i l'experiència va ser genial. Posteriorment, vaig tenir l'oportunitat de fer televisió i treballar en moltes sèries, però tenia idees per a fer pel·lícules de terror i ara estic fent aquestes tres pel·lícules. És possible que després de 'MaXXXine' faci quelcom que no sigui de gènere de terror.

-En tot cas consideres que el gènere de terror és el gènere que portes al cor? És a dir, rodar pel·lícules de terror és com estàs a casa?

Vaig començar fent pel·lícules de terror i estic aquí perquè he fet terror, i m'agrada fer-lo, i quan acabi 'MaXXXine' faré una altra, però és difícil no repetir-se. Està bé donar-se una pausa. Entre 'The Sacrament' i 'X' me la vaig donar i em va anar bé per pensar i agafar perspectiva.

-I finalment, hi ha alguna cosa que li tinguis por?

Crec que tots tenim la crisi existencial de fer-nos grans i envellir, i és d'aquí on va venir la idea per fer 'X'.

Moltes gràcies per les teves respostes.