 |
| Brigitte Lahaie a Fascination |
L'estrella del cinema per adults francès de finals dels setanta es va convertir en l'actriu fetitxe del director de culte Jean Rollin. Al Sitges 2022, Brigitte Lahaie va recollir el Premi Nosferatu per la seva trajectòria professional al cinema de terror.
Nascuda a la localitat francesa de Tourcoing el 12 d'octubre de 1955, Brigitte Lahaie és una actriu que va dedicar part de la seva carrera professional al cinema per adults. Es va convertir en una estrella d'aquest gènere primer a França i després a Europa, entre 1976 i 1980, per posteriorment abandonar-lo i centrar-se a fer cinema més convencional. Bona part d'aquest cinema va ser de gènere de terror.
Amb divuit anys va començar a treballar com a model eròtica, i amb vint-i-dos (1976) va debutar com a actriu porno a 'Les Plaisirs Fous', i així va continuar durant quatre anys participant en desenes de pel·lícules. Algunes d'aquestes produccions X serien sota la direcció de Jean Rollin i Jesús Franco, dos directors que també acabarien marcant la carrera de Lahaie fora del cinema per adults.
El Festival de Sitges 2022 va premiar amb el Premi Nosferatu a Brigitte Lahaie per la seva trajectòria professional, en especial per la part que la va ocupar al gènere de terror. Ella va portar al gènere la seva característica mirada hipnòtica i penetrant a més d'inquietant, sempre sense renunciar a exhibir el seu cos a obres que combinaven l'horror i l'erotisme. La pel·lícula més recordada de l'actriu és 'Fascination' (1979), on la seva imatge empunyant una dalla i assassinant al personal és ja icònica de l'horror europeu. També se la recordarà pel seu treball al film de zombis 'Les raisins de la mort' (1978), el thriller sobrenatural i experimental 'La nuit des traquées' (1980), el seu paper d'infermera letal a 'Faceless' (1987), o la seva participació en el clàssic contemporani francès 'Calvaire' (2005) de Fabrice du Welz, així com participar en les darreres propostes vampíriques de Jean Rollin ja als anys dos mil.
Brigitte Lahaie ens va concedir una entrevista d'uns escassos deu minuts per a revisar bona part de la seva carrera professional no pornogràfica, centrant l'atenció al cinema de Jean Rollin on va participar. Al cap i a la fi, aquest és el cinema que l'ha dut al culte dels fans del gènere de terror.
 |
| Lahaie recollint el Premi Nosferatu 2022 al Festival de Sitges. Imatge cedida per l'organització. |
-Si no tinc mal entès la primera col·laboració que vas fer amb Jean Rollin va ser una pel·lícula per adults titulada 'Vibrations sexuelles'. Us vau conèixer en aquell rodatge? O ja el coneixies d'abans?
No, ens vam conèixer per fer aquesta pel·lícula.
-Amb els anys et vas convertir en una estrella del cinema per adults, però a través de Jean Rollin vas entrar al cinema de terror amb 'Les raisins de la mort'. Perquè vas vas fer aquest pas? És un gènere que t'agradava en aquella època?
Després de treballar per Jean Rollin a pel·lícules d'adults em va dir que li va agradar molt la meva feina, i em va prometre que rodaríem una pel·lícula convencional. Un any després em va proposar interpretar un paper a 'Les raisins de la mort'. En aquella època no m'interessava gaire el gènere de terror.
-Un any després participes a 'Fascination', potser la pel·lícula més aclamada de Jean Rollin. Què recordes del rodatge?
Va ser un rodatge molt curt, diria que de tres setmanes, amb un equip genial i allunyats de París. Em va agradar molt. En aquella localització hi havia l'ambient que es veu a la pel·lícula. Va ser un rodatge molt càlid, familiar, i en Jean volia gravar “quadres” més que explicar un relat. Crec que això és el que li dóna un encant a la pel·lícula.
-Després participaries a 'La nuit des traquées', on Rollin deixa els zombis i el vampirisme i t'obre la porta a protagonitzar aquest thriller sobrenatural. Per mi, la millor interpretació de la teva carrera. Hi estàs d'acord?
Crec que 'La nuit des traquées' és una pel·lícula “ecològica”, avançada al seu temps. Va tenir èxit anys després de la seva estrena, perquè al principi la gent la considerava com una obra estranya a dins del corpus filmogràfic de Jean Rollin, i per a mi aquesta pel·lícula té una força actual. Reconec que estic molt bé a la pel·lícula, perquè aquesta interpretació correspon a una època de la meva vida que també estava molt bé tant a nivell personal com professional, i això es trasllada a la pel·lícula.
-Has apuntat abans que rodar amb Jean Rollin era rodar en poques setmanes, però també era fer-ho amb un baix pressupost. Com era treballar amb ell?
Tenia l'hàbit de fer pel·lícules per adults amb pocs mitjans i molt ràpidament, però el cinema no pornogràfic que també dirigia el feia amb molt més pressupost. Jo estava acostumada a un ritme de treball i recursos amb el cinema per adults que era molt diferent de quan Jean Rollin feia cinema convencional.
-I t'agradaven les pel·lícules que feia?
M'agradava fer-les. Quan rodava aquestes pel·lícules era molt jove, innocent, m'encantava mostrar-me davant d'un fotògraf i posar-me en escena, perquè jo era molt exhibicionista.
-Han passat molts anys des de que vas començar a treballar amb Jean Rollin. Ara a Sitges es presenta un documental* sobre el seu treball. T'imaginaves fa quaranta anys que avui estaries a Sitges presentant un documental sobre la seva carrera com a director?
Vaig veure el documental a Londres el mes passat en un festival. Igual que tu, fa sis mesos em van entrevistar també per parlar sobre ell, i en aquell moment no sabia que es faria aquest documental. La veritat és que el trobo fascinant, perquè explica molt bé el que jo sabia del Jean Rollin, i vaig entendre encara millor el que ens va apropar professionalment parlant. La diferència entre en Jean Rollin i jo, i que trobo interessant, és què ell s'apropa molt a la mort i jo prefereixo apropar-me a la vida.
-Pot ser que hagis renunciat a participar en alguna peli de terror de Jean Rollin?
He renunciat a varies produccions al llarg de la meva carrera, però no del Jean Rollin. A França des de l'inici de la meva carrera el 1976 i fins el 1985 em van proposar de participar moltes pel·lícules petites que vaig acabar renunciant a fer. Eren de cinema per adults.
-A finals dels anys 70' també vas conèixer a Jesús Franco i vas treballar per ell a vaires pel·lícules. Quan i com el vas conèixer?
També el vaig conèixer a una pel·lícula per adults que va dirigir**. Més tard, també vaig treballar per la productora Eurociné, a un film titulat 'Dark Mission' [“Operació Cocaïna”, 1988], que també hi apareixia Christopher Lee i Christopher Mitchum.
-Com era treballar amb ell?
Era molt diferent de Jean Rollin, perquè considero Jess Franco un bon director d'actors, però no un poeta. Rollin mostrava imatges boniques a les seves obres, com més artístic tot. Jess Franco prefereix que els actors es “moguin”, per així dir-ho.
 |
| Imatge promocional de Faceless |
-El 1988 participes a 'Faceless' [Els depredadors de la nit] quan ja eres una estrella també fora del cinema per adults. Què recordes del rodatge?
El meu xicot*** d'aquella època volia produir una pel·lícula i la seva intenció va ser la de copiar el clàssic 'Les Yeux sans visage' [“Els ulls sense rostre”, 1960] de George Franju. Volia fer la producció amb un pressupost raonable, i quan es va trobar a Jess Franco en el rodatge de 'Dark Mission' li va proposar dirigir-la. L'entesa va ser ràpida i el va contractar.
-Per últim, quina és la pel·lícula de la teva carrera que més orgullosa estàs d'haver fet i perquè?
No ho sé, però estic contenta d'haver pogut fer totes aquestes pel·lícules. No era conscient del que feia, era bastant innocent, però va ser després, quan la meva carrera ja no era igual de fructífera i vaig “travessar el desert”, quan em vaig adonar del valor que tenia el fet d'haver entrat en aquest món de la fotografia i de mostrar-me.
*'Orchestrator of Storms: The Fantastique World of Jean Rollin' (2022), dirigida per Dima Ballin i Kat Ellinger.
**La pel·lícula es titula 'Je brûle de partout' (1979), i que Jesús Franco va dirigir amb el pseudònim de “Clifford Brown”.
***Es refereix a René Chateau, parella de Brigitte Lahaie als anys vuitanta.
0 Comentaris