'MAD HEIDI': Entrevista amb l'equip de la pel·lícula

Per ordre d'esquerra a dreta: Sandro Klopfstein, Alice Lucy, Almar G. Sato i Johannes Hartmann

Inauguració "formatjosa" a TerrorMolins amb la première catalana d'aquesta esperada producció suïssa. La sessió va comptar amb la presència dels directors i actrius principals.

Fa deu anys que uns joves aspirants a directors de cinema d'origen suís van pensar a fer una pel·lícula que fes paròdia dels clixés del seu país. La seva idea era la d'aprofitar un dels contes infantils més populars d'aquest país transalpí, com és el de Heidi -escrit per Johanna Spyri i publicat el 1880- per fer-li un rentat de cara en clau de comèdia gore.

Aquest projecte de pel·lícula es titularia 'Mad Heidi', i va anar agafant forma després del rodatge d'un fals tràiler que ho va petar a Internet i d'una posterior campanya de micromecenatge. No n'hi va haver suficient per a iniciar la producció, i el pas següent va ser convertir els fans en inversors del projecte. Amb tot plegat es va arribar a un pressupost proper als 3 milions d'euros, el que va donar llum verda a començar el rodatge.

Presentada com la primera “Swissploitation” de la història, 'Mad Heidi' està produïda per Tero Kaukomaa (Iron Sky) i Valentin Greutert (Paradise War), i dirigida pels debutants cineasta Johannes Hartmann i Sandro Klopfstein. Al repartiment hi figura l'actriu valenciana Alice Lucy (Heidi) i la madrilenya Almar G. Sato (Klara), a més d'un dolent interpretat per l'estrella de cinema de sèrie B Casper Van Dien (Starship Troopers).

Aquesta pel·lícula presenta una distopia a Suïssa on governa un dictador feixista que pretén suprimir a totes aquelles persones intolerants a la lactosa. Heidi, que viu a les muntanyes amb el seu avi, un dia veu com l'exèrcit executa el seu xicot Pere, pel fet de ser un traficant de formatges il·legals (sic). Això l'empeny a entrenar arts marcials i més tard iniciar una revolució antifeixista contra aquest règim formatjós.

'Mad Heidi' ha estat una de les pel·lícules més esperades del 2022. A Catalunya l'hem pogut gaudir al festival TerrorMolins, essent el film inaugural, i de fer-ho acompanyats dels directors Johannes Hartmann i Sandro Klopfstein, a més de les actrius Alice Lucy i Almar G. Sato. La presència de tots ells la vam aprofitar per fer una entrevista conjunta.

Abans de llegir-la, comentar que 'Mad Heidi' s'estrenarà a sales de cinema el dijous 24 de novembre a través de la distribuïdora ConUnPack, tant en versió original subtitulada com doblada en castellà. No tindrà doblatge en català.

-Com comença aquest projecte?

Johannes Hartmann: La nostra idea era la d'utilitzar els clixés de Suïssa i convertir-los en una boja pel·lícula d'explotació. Això mai s'havia fet abans, i amb la Heidi sent el personatge principal de la història. Aquesta va ser la primera idea pel concepte de pel·lícula, i vam decidir fer un tràiler per provar quina era la reacció de la gent. A tothom li va encantar, i vam entendre que teníem alguna cosa que demanava ser explicada. Llavors vam decidir tirar endavant la pel·lícula.

-Heidi és un personatge literari. Vau tenir problemes de drets d'autor fent la pel·lícula?

JH: No, afortunadament la història és prou antiga. Almenys a Suïssa després de setanta-cinc anys de la creació d'una obra, sigui de música o literatura, es converteix en domini públic. Això no va ser cap inconvenient, però, en canvi, vam tenir altres problemes, com va ser la demanda de Victorinox Internacional, l'empresa creadora de les “Original Swiss Army Knife”, que es va queixar que féssim servir una de les seves navalles com a arma en el tràiler que vam rodar.

-Tinc entès que aquesta no ha estat l'única demanda que heu tingut, no?

JH: Va haver-hi el cas d'un dels guionistes del film, que és policia i va ser acomiadat pel fet d'haver participat en la pel·lícula. Però per sort darrere d'ell hi havia molts fans que van ajudar a pagar el seu advocat. Afortunadament, va anar a judici i tot va acabar bé, però va ser una mala experiència per ell, perquè després d'estar tant de temps treballant a una institució com la policia i ser acomiadat se li va fer complicat trobar una altra feina per subsistir mentre se solucionava la seva situació. En tot cas per a nosaltres això va ser una excel·lent promoció (riu).

-Per aconseguir el finançament has convertit els fans en inversors, i has aconseguit gairebé 3 milions d'euros. Això són molts diners. És una nova manera de fer pel·lícules?

JH: Primer de tot vam començar amb un crowdfunding, que és un sistema que avui dia tothom coneix, però amb aquest sistema era impossible assolir el pressupost que necessitàvem per fer la pel·lícula que volíem fer. També, moltes persones disposades a posar diners a projectes ja tenen el seu suport a altres projectes a Kickstarter, perquè hi ha centenars anunciats, i per aquest motiu és complicat que el crowdfunding funcioni bé. Malgrat aquestes dificultats ens vam adonar que havíem aconseguit recaptar uns 150.000€. Però no era suficient per fer la pel·lícula sencera. Llavors vam desenvolupar un sistema perquè la gent pogués invertir en la pel·lícula i treure un rendiment. Amb aquest sistema vam obtenir dos milions d'euros, però no negarem que això ens va suposar molt d'esforç. En total van ser quatre-cinc anys de constància promocionant el projecte, anant a convencions, generant contingut a les xarxes socials, i això va ser molt de treball i inversió de temps.

-I com és treballar amb els aficionats? Vosaltres com a directors deixeu de manar?

JH: Nosaltres el que oferíem als inversors era l'oportunitat a participar en el desenvolupament del projecte, però això és complicat de gestionar, perquè tothom vol aportar la seva pròpia idea i la nostra feina consistia a assegurar que el guió funcionava. Per posar ordre vam fer una cosa amb els inversors, que va ser fer una reunió amb ells i parlar sobre el guió, llegint-lo amb ells, i escoltar la seva opinió. Creiem que va ser molt útil. Tothom es va mostrar molt entusiasmat, i això va ajudar a impulsar la promoció de la pel·lícula entre els seus amics parlant sobre Mad Heidi.

-Suïssa és un país semblant al paradís. Mai ficat en guerres, no hi ha vagues, és ric, baixa taxa d'atur, és bonic... però amb 'Mad Heidi' proposes una distopia feixista. Volies denunciar alguna cosa? O és tot plegat és una broma divertida?

JH: Crec que té una gran part de veritat el concepte, que Suïssa és un paradís amb gent civilitzada des de fa cent cinquanta anys [Constitució de 1848], i vam pensar que això tenia una llum potencial, utilitzant els clixés pacífics i fer-los servir en benefici per crear una distopia amb un dictador feixista, bàsicament.

Sandro Klopfstein: Només vam canviar la imatge d'unitat que té la gent de Suïssa.

JH: Però nosaltres no volíem posar el dit apuntant el que no ens agrada, i vam aplicar aquesta metàfora del formatge, com si la intolerància a la lactosa iniciés una guerra mundial. La idea era la d'intentar capgirar-ho tot al més absurd possible.

-Quan vas fer el càsting per trobar l'actriu que interpretaria la Heidi, què buscàveu?

JH: Nosaltres volíem trobar la barreja perfecta d'algú indecent al principi i de màquina assassina al final. Això va ser un repte, i com no vam tenir massa temps per preparar les escenes de lluita necessitàvem algú que tingués coneixements d'arts marcials. Va ser un llarg procés de càsting, amb noies que enviaven vídeos, i després els anàvem seleccionant, per a després també fer un càsting per Zoom, i per últim ja veure'ns en persona. I finalment l'Alice va ser l'escollida (riu). Ens sentim molt afortunats d'haver treballat amb ella.

Alice Lucy: Moltes gràcies, nois! (riu)

-Alice, havies llegit Heidi o vist la sèrie japonesa quan eres petita?

AL: Si, la meva mare i la meva àvia em llegien el llibre de Johanna Spyri quan era petita, i en aquella edat jo vivia a Escòcia a les muntanyes amb el meu gos. Recordo que el meu tiet m'anomenava “Heidi” perquè sempre estava rondant per les muntanyes, i em cridava “on estàaas!?” (riu), però si, malgrat ser bastant diferent Heidi de Mad Heidi, coneixia el llibre original.

-Quan et plantegen participar en la pel·lícula què et passa pel cap?

AL: Doncs el primer que faig és enviar-li un missatge a la meva millor amiga per dir-li “m'han enviat el guió més boig de la meva vida el meu email, no t'ho creuràs!”. Llavors li vaig explicar i va al·lucinar. Aquests dos directors demostraven molta passió per la pel·lícula i jo només confio amb gent que cregui realment amb els projectes i en si mateix, per així explicar una bona història. Jo volia formar part de la seva visió.

Imatge cedida per ConUnPack

-Com vau preparar el personatge de la Heidi?

JH: Vam fer un gran treball en el guió, i tot surt d'allà. No hi havia escenes innecessàries i tot tenia un propòsit, era clar, però era el nostre primer llargmetratge i tot era nou per nosaltres.

-No sé si hi va haver una escena que us preocupés a l'hora de rodar-la.

JH: Les escenes de lluita van ser un gran repte, bàsicament perquè no disposàvem de gaire temps per rodar, i vam dedicar dies sencers a aquestes escenes. A Hollywood potser dediquen tres dies per una escena de lluita, però no va ser el nostre cas.

-Almar, ets una actriu de Madrid que acabes en aquesta producció suïssa. Com t'arriba aquest projecte?

Almar G. Sato: Jo pel càsting, perquè estaven buscant una noia japonesa que tingués accent japonès quan parla l'anglès, llavors jo encaixava, era perfecte perquè el meu anglès no té res de britànic ni americà.

-Casper Van Dien també forma part del repartiment, i és tota una estrella de les pel·lícules de sèrie B. Quan li proposeu participar en la pel·lícula, accepta de primeres?

JH: Li vam enviar el guió i li va agradar, llavors vàrem fer una trucada per Zoom per a discutir alguns punts del contracte. No podíem pagar els seus honoraris habituals, però va acceptar igualment. Quan es va presentar al set de rodatge tots estàvem una mica nerviosos, perquè sabíem que Suïssa és un país amb poca experiència cinematogràfica i tots els que treballàvem a la producció també. No érem Hollywood, i no sabíem si li agradaria treballar amb un equip tan petit. Però afortunadament tot va anar bé, tothom va ser professional. Ara podem dir orgullosos que ja tenim experiència (riu), i va ser un gran plaer treballar amb ell.

-La vostra idea inicial era llançar 'Mad Heidi' a la web oficial del film i així evitar distribuïdors i exhibidors. Però finalment la pel·lícula s'estrenarà als cinemes, també a l'estat espanyol. Què ha canviat?

JH: El nostre propòsit va ser sempre el d'evitar el màxim d'intermediaris com fos possible amb aquest tipus de finançament que abans he explicat, perquè normalment quan fas una pel·lícula i després la vens a algun distribuïdor tu ja no rebràs cap diner, exceptuant casos molt puntuals que tinguin una recaptació molt gran a taquilla. Vendre les pel·lícules a distribuïdors és no treure cap benefici més tard i, per tant, hem intentat evitar-ho tant com ha sigut possible. Però també ens hem adonat que és difícil aconseguir una gran i suficient audiència sense distribuïdors. Vam pensar d'estrenar-la a Suïssa perquè hi havia un públic potencial per anar als cinemes, i vam dir que OK, donem a Mad Heidi dues setmanes exclusivament als cinemes, i ja després d'aquestes dues setmanes es publicaria a la pàgina web madheidi.com durant dos mesos. Després d'aquests dos mesos s'estrenarà en Blu-ray i plataformes com iTunes. He d'afegir també que els nostres contractes amb plataformes i distribuïdores és a canvi de mantenir sempre el control de la pel·lícula, evitant regalar-ho tot.

-I ja heu pensat en un possible argument per Mad Heidi 2?

SK: Si, en tenim, i molts, però tot dependrà de l'èxit de la primera part, però si és així definitivament la farem.

-La "swissploitation" ha arribat per quedar-se? Parleu-me del vostre futur com a directors.

JH: Si, sens dubte. Nosaltres tenim idees per altres pel·lícules d'explotació, i en el millor dels casos això es pot convertir en una espècie de moviment nacional (riu). Crec que és difícil fer entendre als joves cineastes suïssos que és possible fer pel·lícules a Suïssa, perquè és típic en la mentalitat del nostre país el “tu no pots fer pel·lícules suïsses, no ho facis perquè és molt difícil o gairebé impossible”. Però nosaltres ho hem fet, hem demostrat que és possible, i jo espero que això serveixi d'inspiració a altres.

-A Suïssa hi ha poc cinema de gènere fantàstic i terror, per què?

JH: És una bona pregunta. Jo crec que una cosa és el sistema de finançament que tenim, principalment fet a través de fans, i molts dels projectes que es desenvolupen són drames, no pel·lícules d'explotació esbojarrades com la nostra. Per altra banda, crec que com a país no tenim grans problemes i potser vivim massa còmodes sense temes prou incòmodes que la gent vulgui explicar. Les pel·lícules de gènere són habitualment molt més polítiques i amb crítica social que totes aquestes pel·lícules intel·lectuals que normalment es fan.

Moltes gràcies