 |
| Carles Porta al Sitges 2023 |
La nova sèrie true crime de Carles Porta (Crims) és Luz en la oscuridad. Estrena a Movistar Plus+ el dimarts 31 d'octubre.
Posar llum a la foscor
Periodista, productor, director, guionista i escriptor català. Així és, professionalment parlant, Carles Porta (1963), responsable del programa d'èxit radiofònic i televisiu Crims, emès per Catalunya Ràdio i TV3 respectivament.
Crims va ser estrenat el 2018 i ha generat cinc temporades a Catalunya Ràdio i tres a TV3, assolint quotes d'audiència molt elevades, al mateix temps que ha posat de manifest l'acceptació i interès del públic català amb el gènere true crime. Aquest gènere audiovisual de caràcter documental narra un crim i la seva investigació entrevistant persones implicades en el cas, tant cossos policials, com judicials, advocacia o testimonis directes i indirectes.
L'èxit de Crims va dur la plataforma Movistar Plus+ a comprar-ne els drets d'exhibició de les dues primeres temporades, i en va estrenar una versió en castellà titulada "Crímenes". També exitosa en àmbit estatal, la mateixa plataforma va encarregar a Carles Porta la producció de nous episodis, amb crims esdevinguts a l'estat espanyol. Aquí és on neix Luz en la oscuridad, nova docusèrie true crime de Movistar Plus+.
Luz en la oscuridad s'estrena a Movistar Plus+ el 31 d'octubre, la nit d'ànimes (Halloween), amb quatre capítols que serviran com una primera temporada. El 2024 s'estrenaran vuit capítols més, fent un total de dotze. D'aquesta manera, Luz en la oscuridad explicarà crims esdevinguts a l'Aragó, Castelló, Galícia i Madrid.
Amb motiu de la presentació de Luz en la oscuridad en el Festival de Sitges 2023, vam aprofitar-ho per entrevistar Carles Porta i així comentar aquesta estrena. Ho vàrem fer acompanyats de dos mitjans més.
-Fes una presentació de Luz en la Oscuridad.
Estem fent una sèrie nova per a Movistar Plus+ que es titula Luz en la Oscuridad, que és una evolució de Crims. Partim de Crims, però anem més cap al cinema. Comencem amb dos capítols d'un cas que titulem 'Daniela dulce y bella' en què expliquem un crim que hi va haver a l'Aragó, protagonitzat per tres homes que buscaven relacions sexuals amb dones a través de la xarxa social Badoo. Les dones els citaven a la zona dels Monegres, i quan els homes arribaven allà eren torturats, apallissats i a un d'ells el van matar. Llavors, expliquem aquesta història, en la qual hem pogut accedir a una de les víctimes, que explica els fets en primera persona i, per tant, és un testimoni molt potent. No és Crims, perquè ja estem fent Crims per a una altra televisió, però sí que partim de Crims, i anem cap al cinema perquè tenim més pressupost i perquè sobretot tenim una voluntat narrativa més cinematogràfica. Les eines fílmiques que utilitzem són més potents i la història l'expliquem amb seqüències que tenen un estil més cinematogràfic. Jo sempre dic que el true crime és un gènere narratiu en si mateix, que parteix del periodisme per aproximar-se a la literatura o al cinema, i amb aquest cas estem una mica més a prop del cinema. No som cinema, perquè no tenim els pressupostos del cinema, però estic molt content del que hem aconseguit perquè tant narrativament com visualment és molt potent.
-Amb Crims els casos eren de Catalunya i ara amb Luz en la oscuridad és en àmbit estatal. Entenc que hi ha un gran ventall de casos per triar, però quin és el criteri de selecció que seguiu a l'hora d'escollir un cas?
A Luz en la oscuridad de Movistar Plus+ farem casos d'Espanya, i comencem pel cas de l'Aragó, després farem el cas del “nen pintor” a Màlaga, però també farem casos a Galícia, Madrid, a Castelló, i en diferents parts de la geografia espanyola. Com escollim els casos? Nosaltres tenim un equip amplíssim de gent buscant casos constantment. Partint d'aquí, primer ens interessen els casos que tinguin girs narratius en la investigació i la història, i no els que tinguin moltes morts sanguinàries; segon, necessitem tenir accés a documentació, tant al sumari com documentació audiovisual: àudios, vídeos... que tot això ens ajuda a narrar; i tercer, i molt important, necessitem tenir accés a personatges directes d'aquell cas, és a dir, no volem experts sinó protagonistes. Sempre volem gent que va viure aquell cas directament, des dels investigadors que van investigar a víctimes directes o indirectes d'aquell cas, als advocats del cas i familiars de les víctimes del cas. Nosaltres no tenim experts sinó protagonistes, i quan coincideixen aquests tres elements: girs de guió, accés a documentació audiovisual i protagonistes directes llavors podem fer un cas, que és el que ens passa tant a Crims com ara a Movistar+ amb Luz en la oscuridad.
-És fàcil aconseguir accés a advocats, policies i documentació?
És molt complicat aconseguir que gent interessant parli per la televisió a cara descoberta, és el més difícil de tot. Però, ho anem intentant. Ara ens trobem amb el problema que molts policies volen sortir amb la cara tapada perquè encara estan en actiu en unitats d'investigació, on fan seguiments i no és bo per ells que les seves cares siguin conegudes, però en general preferim que si no poden sortir a cara descoberta no surtin; tot i que, si van tenir un paper rellevant en la investigació ho hem d'acceptar. Després, convèncer a gent que ha patit molt és molt difícil, perquè la majoria de gent relacionada amb els casos que fem han patit molt, i els advocats han de demanar permís als seus clients. Però sobretot per a nosaltres el més important són les víctimes o familiars de víctimes, i arribar a ells requereix un procés de recordar aquell dolor que fa mal, però que moltes vegades entenen i accepten, perquè amb això també socialitzen una mica el seu dolor i ho acaben acceptant. Anireu veient en aquesta temporada de Luz en la Oscuridad que tenim moltes víctimes, directa o indirectament relacionada, i no ha sigut fàcil tenir-los. Els seus testimonis són molt potents. Molts dels nostres casos fa dos anys que els treballem, i això és quelcom que els productors i compradors no entenen. Perquè, com quantifiques esperar-te dos anys per fer un programa, de convèncer algú durant vint reunions, vint converses... tot això no entra en els seus Excels de producció. Però, insisteixo, això és molt rellevant, i és el que ens dona aquest plus de diferenciació respecte a altres productes que podem considerar semblants al nostre.
-Potser la gent de parla catalana que està acostumada amb Crims ha vist com el gènere true crime ha entrat a les seves vides. Ara, amb Luz en la oscuridad, apropeu la vostre proposta a altres espectadors de parla castellana. Que creus que pot aportar-los el true crime a la vida d'aquestes persones?
Nosaltres expliquem grans històries, i si no és una gran història no agrada a l'espectador. Però, a més, expliquem històries de la part fosca de la nostra societat. Perquè si no mirem els crims no és que no existeixin, hi són, i moltes vegades aprenem més coses de la nostra societat coneixent què va passar darrere d'un crim que no pas veient una declaració d'algú bo i positiu. La realitat fosca també existeix, i amb Crims i Luz en la oscuridad crec que a part de tenir una estona entretinguda, que a vegades és quelcom que també necessitem, molta gent pot aprendre que existeix la maldat, que existeix la foscor i també molta gent aprèn a protegir-se, i aprèn a dubtar de segons què i segons qui. És a dir, aprèn a estar alerta. Nosaltres no som un programa social, no tenim una vocació pedagògica i d'educació, però crec que molta gent veu en nosaltres lliçons de vida i de moltes coses al voltant de la vida.
-Com s'ha donat l'oportunitat de fer Luz en la oscuridad? Li veus un recorregut semblant a Crims?
A Movistar Plus+ li costava molt fer true crime. De fet, no en feia, i va tenir l'atreviment -que jo agraeixo molt- de comprar Crims, i el primer que va fer en true crime va ser traduir Crims a “Crímenes”, cosa que li ha funcionat molt bé. I li va funcionar bé en dos sentits: en audiència i que no generava problemes. Perquè nosaltres expliquem crims amb respecte i sense generar problemes socials ni legals, inclús ni de crítica. Això últim, hi ha gent que no li agrada, només faltaria! I això és bo, inclús. Però la nostra manera de fer true crime és una manera molt rigorosa i molt respectuosa que ha convençut a Movistar Plus+ per a encarregar-nos originals. Tant de bo ens encarreguin més. Ara mateix tenim encarregats 12 capítols: els quatre de la primera temporada, i vuit més previstos per l'any 2024. A mi sempre m'agrada dir que ens agrada treballar amb temps, amb contractes llargs, però desgraciadament en el sector audiovisual un contracte de dos anys és llarguíssim. Però, si volen que el nostre producte sigui bo, necessitem contractes llargs, perquè ja et dic, per a treballar un cas necessitem dos anys, i això moltes vegades costa d'entendre a segons qui. Doncs, ho han d'entendre, i si volen, els agrada i els funciona, jo espero que quan estrenem Luz en la oscuridad i hi hagi una reacció positiva ens encarreguin més anys. També he de dir que molt preocupat tampoc estic, perquè si ells no volen tenim moltes xicotes (riu), però em sento molt a gust a Movistar Plus+, ens han tractat molt bé, ens han donat moltíssima llibertat, les seves aportacions han sigut interessantíssimes, ens han fet créixer, i crec que és una plataforma on prima la qualitat. Jo aquí m'hi sento molt a gust.
-Esperem que tot vagi bé i seguiu. Tinc una curiositat, i és com ha sigut tot el procés de sortir de casa. És a dir, a Crims vèiem aparèixer uns actius protagonistes catalans, i ara amb Luz en la oscuridad heu fet el salt a fora del territori. Com ha sigut tractar amb cossos policials de fora de Catalunya?
Ha sigut com tornar a començar. Sí que és veritat que Crímenes a Movistar Plus+ s'ha vist molt, però no ens coneixien. Llavors, la gent que té a veure amb aquest tipus de casos té por de ser mal tractada. I els hem hagut de convèncer que nosaltres tractem bé a la gent, que nosaltres som rigorosos, respectuosos, i d'aquesta manera a poc a poc hem hagut d'anar convencent Policia Nacional i Guardia Civil de Madrid, Saragossa, Galícia i Màlaga perquè confiïn en nosaltres i es deixin entrevistar i entreguin una mica la seva vida. Tot això ha estat com tornar a començar. Amb Crims va ser el mateix, al principi va costar molt, i amb el temps ja no va costar tant. És el que et deia abans.
-Crims és un programa que ha anat creixent molt amb el temps, passant de la ràdio a la televisió, s'han fet exposicions, s'ha publicat llibres, etc. Pot ser que ara, després d'aquest creixement, us respectin més des de les autoritats policials, judicials i familiars de víctimes?
Sí, això està passant. Quan vam començar costava molt que vinguessin policies, fiscals i jutges a parlar amb nosaltres, i ara no costa tant. I sí, també és cert, que hi ha molts professionals d'aquests actors que ara ens proposen casos perquè veuen que som prou seriosos per venir a parlar amb nosaltres sobre les seves investigacions. Crec que contribuïm una mica a explicar a la gent com s'investiga un crim, que no ho saben moltes vegades, i penso que això és un factor interessant també, que la gent no només conegui la investigació -que també- sinó les dificultats de la investigació, la diferència entre un indici i una prova, com convèncer a un jurat. De tot això se'n parla molt puntualment i amb nosaltres se n'ha parlat d'una manera més habitual, i donem a conèixer la feina de tots aquests professionals que considerem molt amagada. Massa sovint només els veiem quan apallissen gent; i que, per cert, també apallissen, però la immensa majoria de policies es dediquen a altres coses, a investigar crims per exemple.
-Pot ser que hàgim humanitzat més els policies?
No sé si és humanitzar, jo crec que és donar a conèixer. Deshumanitzats tampoc estan, però, aquest és un altre tema. Com a mínim donem a conèixer la seva feina, el seu patiment pel que et deia, perquè els convertim en personatges, en persones que van viure un cas que els va fer perdre la son, que els va trastornar, que els va preocupar durant molt de temps. I això fa que moltes vegades veiem aquella persona vestida amb uniforme com alguna cosa més, com algú que està al servei de la societat.
-M'agradaria entrar en els fonaments dels programes que feu. Com feu els programes? És a dir, hi ha dues productores que són True Crime Factory i Goroka TV, i voldria saber quina relació tenen entre elles, com col·laboren, i en general com es creen aquests programes?
Com dius, treballem dues productores. Amb True Crime Factory ens ocupem del contingut. Tenim un equip amplíssim de gent caçant històries per tot Espanya i pel món també, perquè ens estem obrint, llavors aquesta gent durant tot el temps que faci falta no paren d'anar buscant casos. No tots els podem fer. Nosaltres devem estar treballant a l'ordre de 300 casos a la vegada. Com els triem? Doncs, com he comentat abans, que hi hagi girs narratius, que trobem documentació i que trobem testimonis directes que vulguin aportar, i de casos que tinguin tot això no n'hi ha tants. Llavors, els casos van caient d'aquesta llista. Això pel que fa als continguts. Quan tenim aquests personatges identificats i sumaris, construïm la història, i és quan entra Goroka, que és l'empresa que s'ocupa de la part audiovisual. Fem les entrevistes i ells fan els rodatges i els muntatges. Hi ha un treball paral·lel que focalitza el cas, és a dir, com s'enfoca, quins elements té, quines necessitats de rodatge d'imatges circumstancials té, quines localitzacions, quins edificis, quins plans atmosfèrics fem, quines sensacions volem potenciar, etc. Després hi ha el que nosaltres anomenem “ficcions” que són tots aquests plans més cinematogràfics on es plasma el que es vol transmetre: solitud, por, empresonament, pànic, tensió... i totes aquestes coses s'analitzen prèviament mentre fem el guió i en acabat es roden pensant a fer créixer aquells fets emocionals que hi ha dins del capítol. Tot això va en paral·lel i, un servidor de vostè, controla, coordina i es caga amb tot perquè no està prou bé fins que ho està. Però el que és evident és que tinc un equip sensacional, tant a True Crime Factory com a Goroka, amb gent del màxim nivell d'una categoria impressionant i un talent increïble, sinó no faríem el que fem.
-Ara deies que us esteu obrint. Et planteges el salt internacional?
Evidentment, ens plantegem el salt internacional. Però, ja arribarà. Per sort i per desgràcia, tenim tant treball que no podem anar més de pressa, i el producte que fem no pot fer-se de pressa, necessita molta calma, molt de temps, però ja tenim propostes internacionals d'Itàlia, Alemanya, França i Llatinoamèrica per fer coses i les estem escoltant, valorant i les farem. A poc a poc, no serà l'any que ve, però també espero que no sigui d'aquí a molt temps. Ja tinc una edat i espero disfrutar-ho (riu). Sí, crec que farem coses internacionals molt boniques.
-Ens sembla molt bé que us obriu a més casos arreu del món.
Ho farem, però hem de tenir molta serenitat perquè costa tot molt. La feinada que hi ha darrere de cada capítol és enorme, així que paciència. Si els compradors entenguessin que han de pagar una mica més car aquest producte potser podríem treballar més a gust, però ara mateix hem de produir una mica més per poder complir les necessitats que tenen els compradors d'omplir graella. Tot i això ho fem bé i ens sentim molt ben tractats, però insisteixo hem d'anar a poc a poc, per això fer casos internacionals i moure'ns a altres països és una decisió a prendre amb calma.
-Una última qüestió. Per què funcionen bé, en general, els programes true crime? És correcte considerar la societat com morbosa?
Jo et diria que aquí hi ha vàries qüestions. No tots els programes true crime funcionen bé, n'hi ha que són molt dolents i no funcionen, i sí que potser tenen un públic determinat, però és un públic minoritari, perquè de crònica negra i de true crime se n'ha fet tota la vida. Jo més aviat et diria, per què funciona tan bé Crims? Per què funciona tan bé el que fem nosaltres? Els resultats d'audiència són diferents de la resta de productes més o menys similars al que fem nosaltres, i aquí crec que hi ha la nostra manera d'explicar, el rigor i el respecte. Som morbosos? No sé si ho som, jo no ho soc, i els nostres programes no busquen morbo, busquen satisfer la curiositat, que és diferent. Jo crec que la curiositat és un sentiment, una ambició molt global. Tothom té curiositat per saber què ha passat, però no tothom té curiositat per saber si un assassí li va donar punyalades molt profundes o si li van tallar el penis a la víctima. Això és diferent, això ja és morbo, i això ja és una altra història. Pel fet de parlar d'un crim no necessàriament hi ha morbo aquí darrere; potser el punt de partida ho és, però també el que hi ha és molta curiositat i la ratlla entre la curiositat i el morbo és molt fina, i segur que tu i jo la tenim en un punt diferent, però nosaltres el que volem és satisfer la curiositat, no el morbo. A Crims o a Luz en la oscuridad no hi trobaràs morbo, hi trobaràs tensió, hi trobaràs respostes a la curiositat, però no morbo.
0 Comentaris