Crítica de 'Hermana Muerte': Paco Plaza explica l'origen de la monja Narcisa

Paco Plaza amplia l'univers de Verónica amb una pel·lícula terrorífica i virtuosa. Descobreix l'origen sinistre de la monja Narcisa en aquesta emocionant preqüela. Disponible a Netflix.

Paco Plaza expandeix l'univers de Verónica

Amb 25 anys de carrera com a director, el valencià Paco Plaza continua donant motius per pensar que és un dels directors de cinema espanyol més en forma del moment. Amb Hermana Muerte, una preqüela\spin-off de l'exitosa Verónica, el cineasta explora l'origen d'un dels personatges presentats a l'obra: la misteriosa monja cega Narcisa. Diguem que, Hermana Muerte és, a l'univers de Veronica, el que Annabelle a l'univers Expedient Warren. Un exercici que aplaudim per com Plaza executa amb virtuosisme rere la càmera fins al punt que considerem Hermana Muerte com la seva millor pel·lícula de terror dirigida en solitari.

L'origen de la monja Narcisa es remunta en un còmic dibuixat per El Torres amb guió de Plaza que acompanyava l'edició Blu-ray de Verónica, el qual amb Hermana Muerte ara s'ha donat forma al cinema. El director valencià es pren com a referent el cinema de Narciso Ibáñez Serrador, situant l'acció en un convent ple de nenes i monges que ens remet a La Residencia, on es palpen falsos dogmes religiosos i un passat fosc que sembla retornar. De fet, això segon, és el que fa que Hermana Muerte desenvolupi una història que ja hem vist en anteriors ocasions i amb tòpics trillats com el de la piloteta que bota, la cadira que cau i fotografies sinistres, que evoquen l'obra a constants escenes inquietants amb algun espant més o menys encertat. És a dir, que és un film poc innovador narrativament, però d'innegable virtuosisme en la posada en escena. També destacable és la valenta lectura de la situació postbèl·lica de la Guerra Civil Espanyola, plena d'hipocresia i pecat.

Un altre detall que remet la pel·lícula a “Chicho” Ibáñez Serrador és la fotografia inicial en l'arribada de Narcisa al convent, carregat de parets blanques a ple Sol que remet a ¿Quien puede matar a un niño?, com si els personatges fossin fantasmagòrics i alhora dóna una pista de l'amenaça latent. I ja que hem citat la Narcisa, val la pena destacar la interpretació d'Aria Bedmar, que brilla com una jove i innocent monja amb el seu accent andalús que acaba convertida en Hermana Muerte.

Hermana Muerte és una pel·lícula que va de menys a més, aixecant capes del seu secret malèfic que acaben explicant l'origen de la monja Narcisa. Per tant, el ritme de l'obra és creixent, fins arribar al final del que tothom parla: un explosiu clímax final carregat de mort, dolor, tristesa i pecat a escala de tragèdia grega. El rodatge de l'escena és espectacular.

S'ha de felicitar Paco Plaza per confirmar que és un director que no para de créixer demostrant que sap dirigir i aconseguir poderosos clímaxs i posades en escena molt lluïdes. Ara bé, també és cert que l'espectador ha de tenir clar que Hermana Muerte és un refregit d'altres històries similars i que la seva estrena a Netflix es beneficiarà de la campanya de màrqueting de La Monja 2. En tot cas, les monges poden fer por, i a Hermana Muerte en fan també, i condueixen l'espectador a un final que no es pot perdre.