Una producció coreana catastrofista dirigida per Tae-gon Kim situada en un pont, i on uns gossos ataquen persones en mig de la boira.
Gossos mutants en mig d'una catàstrofe
Fa anys que Corea del Sud produeix anualment grans quantitats de pel·lícules de gènere fantàstic tant d'alt com baix pressupost, i sempre amb un acabat lluït que demostra que tenen les idees ben clares. El cineasta Tae-gon King realitza amb Project Silence la seva cinquena pel·lícula, i es tracta d'una producció catastrofista espectacular que té com atractiu col·lisió múltiple de desenes de cotxes i el posterior ensorrament d'un pont quilomètric on circulen centenars de vehicles. Però la gran amenaça dels que intenten escapar del pont és un altre: uns gossos mutants fruit d'un experiment fallit de l'exèrcit també es troben al pont, i escapen de la seva gàbia per atacar als supervivents.
Com ja ens tenen acostumats els coreans, aquests films de terror i catàstrofe té el plus afegit del drama familiar, que es treballa en paral·lel a les situacions de desesperació tot fent unir vincles. És el cas també de Project Silence, protagonitzada per un pare i una filla distanciats que han d'afrontar aquesta situació d'horror conjuntament. Però a diferència d'altres produccions com Train to Busan o Emergency Declaration, a Project Silence no emociona gaire la relació pare-filla, malgrat fer-los viure situacions límit de què fan suar les mans a l'espectador. En mig d'aquest drama familiar, el pare, un estret col·laborador del president del país, s'adona del desinterès del Govern per salvar-los i així revelació de secrets i evitar un futur desastre electoral. Una crítica a la hipocresia de la classe política que accentua el drama de les persones, però que tampoc acaba de funcionar. I per si no n'hi hagués prou, el líder de la manada dels gossos mutants també és una víctima dels abusos dels humans per haver fet experiments amb el seu cos i matar els seus cadells, i ara la bestiola busca venjança. Tot plegat típic i ximple.
Però el gran atractiu de Projecte Silence són les escenes d'acció, carregades d'efectes especials capaces de fer agafar una borratxera de píxels a l'espectador. Des d'un accident múltiple que implica desenes de vehicles en la línia de l'escena inicial de Destinació Final 2, a l'estavellat d'un helicòpter militar, un pont que s'esfondra, i uns gossos mutants que corren lliurement. Val a dir que els efectes especials, malgrat ser abundants, no llueixen gaire bé en comparació amb altres grans produccions coreanes, veient-se tot més proper al cinema de The Asylum que a una gran producció. A més, els gossos mutants, malgrat tenir un aspecte terrorífic, no transmeten ni la força ni el pes que haurien de tenir, notant-se els seus moviments artificials. Tampoc la pel·lícula no mostra gens de sang malgrat la gran quantitat per persones assassinades per aquests gossos, una decisió que es pot entendre per la cerca del mercat televisiu.
Dit això, Project Silence és un entreteniment acceptable carregat d'escenes d'acció amb situacions límit que signaria Roland Emmerich, però visualment no brilla tant com altres obres catastrofistes del mateix estil ni tampoc aconsegueix ser l'espectacular que li tocaria ser a un film del seu calibre. I això hauria de ser el seu punt fort, quedant-se tot en quelcom proper a la sèrie B. Una pel·lícula per veure un diumenge a la tarda i passar a una altra cosa.
0 Comentaris