'Juego Prohibido' crítica: Hideo Nakata torna a les arrels amb un film de malediccions

Juego Prohibido Hideo Nakata

La nova pel·lícula de Hideo Nakata (The Ring) es titula 'Juego Prohibido' i s'estrena als cinemes el 20 d'octubre gràcies a Selecta Visión.






La mare tornarà


Hiroko, una reportera televisiva, visita la casa del seu antic company de feina Naoto, amb motiu de la mort de la seva esposa. Un cop allà, troba el seu fill ajupit al pati de casa recitant un encanteri. A partir d'aleshores comencen a succeir fenòmens inexplicables que posaran en perill la vida de Hiroko.

Hideo Nakata remet als orígens de The Ring amb un film de malediccions, nens visionaris i trucades de telèfon, a més d'un fantasma femení amb els cabells negres. Un reciclat d'idees del J-Horror de finals dels 90 i principis del 2000, aquest cop amb influències de Cementiri d'animals i Junji Ito -en especial dels mangues Tomie i Uzumaki-, per a desenvolupar un drama familiar que s'acaba transformant en terror.

Juego Prohibido és un film de quasi 2h que notem fora del seu temps, com antiquada i sense capacitat de sorprendre. Un drama familiar -prou conegut per tot espectador familiaritzat amb el J-Horror- que no acaba de trobar el to narratiu adient: com a pel·lícula de terror es nota gastada i les dosis de comèdia posades en calçador no li calen. És tot plegat una pel·lícula que genera situacions i personatges molt manga que bé podria haver signat Takashi Miike, i amb interpretacions d'escàndol malgrat disposat de l'estrella nipona Kanna Hashimoto ("Signal 100"), aquí ben justeta.

La narració és caòtica, amb el·lipsis temporals que s'executen d'una forma gairebé anàrquica, però s'ha de reconèixer que les peces acaben encaixant al tram final i la pel·lícula no deixa la sensació a l'espectador d'incomprensió, que és un dels problemes més habituals del cinema de terror oriental. A més, és una obra on passen moltes coses i no dóna treva a l'espectador, fent-se tot àgil i amè, i on no trobem palla per enlloc. Pel mig, Nakata regala a l'espectador algunes imatges potents com les dels ulls rodolant o el fantasma que bé podria ser una barreja entre la Mandràgora i la nena Medeiros.

Amb tot, Nakata està lluny d'aquell Nakata primari. Juego Prohibido és una pel·lícula menor del director de The Ring, però que està en la línia d'una carrera que en més de 20 anys no ha parat de perdre interès. Aquest nou film no és dels seus pitjors treballs, però un fan de Nakata s'espera més d'aquest director que un dia va modular l'interès dels fans del cinema de terror mundial. Ho sento, no li comprem. I no negarem que és entretinguda i amb imatges potents, sobretot el disseny del fantasma amb aquelles flors sorgides de la pell, però la fórmula aquest cop no ens ha funcionat.

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris