Pel·lícula japonesa d'humor negre, sàtira social i terror dirigida per Kazuyoshi Kumakiri, i protagonitzada per l'estrella J-Pop Yuto Nakajima.
"Pecker" per salvar la vida
Un alt càrrec d'una empresa immobiliària és un home respectat pel seu cap. A més, aviat es casarà amb la seva filla, motiu pel qual els seus companys de feina li organitzen un comiat de solter. De camí a casa després de la festa, Shunsuke cau per un forat de claveguera profund i perd el coneixement. Comença llavors una claustrofòbica lluita per escapar.
#Manhole és una pel·lícula japonesa dirigida pel vetarà Kazuyoshi Kumakiri (“Sketches of Kaitan City”) a partir d'un guió de Michitaka Okada (“Masquerade Hotel”), que situa l'acció en un espai tancat com és el forat de la claveguera i fa participar un únic actor, Yuto Nakajima (un popular model i cantant japonès) interpretant en Shunsuke Kawamura. Personalment, m'agraden els films que transcorren en un sol lloc, sempre que la trama i els personatges protagonistes tinguin la capacitat de desenvolupar la història de forma satisfactòria tal com ho van fer anterioritat Cube, Buried o El Hoyo. La pel·lícula aprofita aquest espai fosc, brut i reduït per generar tota mena d'obstacles a en Shunsuke i així no poder escapar, mantenint el suspens mentre l'heroi es talla, cau i fins i tot s'enverina per aigües residuals mentre intenta escapar.
En Shunsuke no aconsegueix sortir del forat per ell mateix i decideix trucar a la policia i amics, però cap d'ells sembla col·laborar. La decisió final és la de buscar ajuda a través de les xarxes socials, creant-se un perfil fals a Twitter (rebatejat “Pecker” a la pel·lícula) i denunciar la seva situació perquè algú vingui a rescatar-lo. Ara bé, decideix crear un perfil femení anomenat 'Manhole Girl' perquè així creu que tindrà més popularitat gràcies als pervertits de la xarxa. I això a la vida real pot portar conseqüències... L'única persona que sembla fer-li cas per telèfon és la seva exparella, però tampoc es molesta gaire en ajudar-lo.
El desenvolupament de #Manhole no està tan focalitzat en l'interior del forat sinó fora, a través de les xarxes socials. Gran part de la pel·lícula és veure en Shunsuke mirant el seu telèfon mòbil i llegint missatge de text, així com trucant, unes escenes que aclaparen la segona part de la pel·lícula. Un avançament 2.0 que l'espectador viu amb els ulls del protagonista a través d'un smartphone, perquè és la seva única manera de comunicar-se, fent entrar així una nova trama externa que dóna protagonisme a pervertits comentant a Pecker, i que realment es fa pesat. Que quedi clar que això no eximeix l'obra de fer convergir les idees que suggereix i fer avançar l'obra fins a realitzar un gir narratiu final molt interessant que ho trenca tot.
El guionista de #Manhole Michitaka Okada ha elaborat una trama ben filada amb humor negre, sàtira social i terror la mar de correcte, a més d'aplicar alguns moments gore com el de la grapadora. El defecte més gran de #Manhole es troba en el ritme narratiu tediós de la segona meitat, en relació amb la seva denúncia a les xarxes socials i la interacció dels usuaris, que sembla més interessada en la sàtira que en fer avançar l'obra. En tot cas la resolució del film és sorprenent i creiem ben conclòs, malgrat ser una anada de l'olla per aplaudir. Podria haver estat millor.
0 Comentaris