Jenn Wexler torna cinc any després del seu debut amb The Ranger, ara amb un film de rituals i sacrificis humans situat als anys 70, però amb un final decebedor.
Pànic satànic als anys 70
La directora Jenn Wexler torna uns anys després del seu debut amb The Ranger, ara passant de l'slasher a una home invasion amb elements sobrenaturals. La pel·lícula se situa el 1971, quan un culte satànic irromp a una escola amb la intenció de dur a terme un ritual mortal.
The Sacrifice Games arranca com un slasher de manual que estem convençuts signaria Rob Zombie, per a passar després a un film de cultes satànics propis dels anys setanta. Jenn Wexler planteja una pel·lícula més atrevida que The Ranger, protagonitzada per una parella de nenes d'un internat i dos professors que pateixen l'assalt del grup criminal. Allà són retinguts, apallissats i finalment partícips del ritual. El seu objectiu és alliberar un dimoni fruit d'un sacrifici humà.
La pel·lícula ofereix nombroses escenes de violència a força d'assassinats comesos pels “assassins de Nadal”, tal com els anomenen pels mitjans de comunicació a la pel·lícula. Hi ha sang, la que no hi havia a The Ranger, i molta acció. Una acció desenvolupada dins d'una escola gairebé buida que és qualsevol cosa menys acollidora pels seus aires pseudogòtics, i encara ho és menys quan The Sacrifice Game fa un gir narratiu que ho canvia tot -i que no revelarem-. Aquest gir, que si bé és admirable, està terriblement executat, fent aproximar l'obra a la comicitat si no directament a la vergonya. Múltiples situacions absurdes i un repartiment defectuós s'acaben carregant un final que prometia molt més.
Non obstant això, és una pel·lícula lleugera i amb una factura més lluïda que The Ranger, el que fa pensar en un pas endavant professional en la carrera de Jenn Wexler. The Sacrifice Game té sobre el paper tots els ingredients per agradar a un fan del gènere: assassinats, rituals satànics, sacrificis, sang, ambientació nadalenca, anys 70... però unes interpretacions insípides i un desenllaç pèssim ho desllueixen tot. Desaprofitada.
0 Comentaris