Sébastien Vanicek dirigeix aquesta pel·lícula de terror francesa guanyadora del Premi especial del Jurat del Sitges 2023.
Un malson aràcnid
Kaleb és un jove apassionat dels insectes. Un dia arriba a casa amb un nou exemplar per la seva col·lecció, una aranya, que ha comprat il·legalment a un traficant d'animals exòtics. El que no sap és que aquesta aranya és molt verinosa i té una capacitat de reproducció molt gran. Com és d'esperar en una pel·lícula de terror, aquest exemplar acaba fugint i escampa el terror per tot l'edifici on viu.
Vermin: La Plaga és una producció francesa dirigida per Sébastien Vanicek sobre una invasió d'aranyes verinoses a tot un edifici ple de veïns. A diferència d'altres produccions com Aracnofòbia o Arac Atack, aquí preval un to seriós i adult que situa l'obra de ple en el gènere de terror, desenvolupant una història de supervivència a dins d'un edifici ruïnós on un grup de joves ha d'intentar escapar mentre combat els paranys imaginables. La pel·lícula ens ha recordat a Attack the Block i REC. Una obra festiva, bastant violenta, i visualment molt ben treballada, fent dels milers d'aranyes mostrades en pantalla unes criatures ben animades digitalment i que transmeten sensació de perill.
La pel·lícula toca de ple amb una de les fòbies més generalitzades de la societat com són la dels aràcnids, i el film n'és conscient i reprodueix nombroses escenes amb què qualsevol s'hi podria trobar: aranyes entre la roba, que corren per la paret, que s'amaguen, que es fiquen als cabells, tocar una teranyina amb la cara... moments que podem viure al nostre dia a dia i fan esgarrifar només de pensar-hi. Un servidor no s'imagina sent l'heroi de Vermin: La Plaga... És una pel·lícula que toca conscientment una part sensible de la gent i genera pànic, que no por.
L'acció se situa en un barri perifèric francès ple de multiculturalitat i de classe social baixa, amb gent desfavorida que, segons planteja l'obra, els cossos policials no tracten degudament. Venicek intercala a l'obra aquesta crítica social, reivindicant que totes les vides tenen el mateix valor. Un missatge que si bé no necessita la pel·lícula serveix per enriquir amb idees el tram final -no farem spoilers-.
Sébastien Vanicek planteja tres actes: l'arribada de l'aranya al pis, la fugida de l'aràcnid i el caos a l'edifici. En general la pel·lícula va de més a menys, amb un tram final estirat i amb una resolució més que dubtosa. No entenem la naturalesa d'aquestes aranyes capaces de sobreviure dies i dies tancades a una caixeta de plàstic, de reproduir-se per si soles o de créixer per minuts, però són detalls que no val la pena posar massa en valor. Gaudiu d'aquest survival de sèrie B incòmode com el que és: un entreteniment. Vermin: La Plaga és la millor pel·lícula d'aranyes que hem vist mai malgrat el seu tram final irregular.
0 Comentaris