L'adaptació al cinema de la novel·la Apocalisps Z: El principio del fin de Manuel Loureiro per Prime Video. Estrena: 31 d'octubre.
Més enllà de la violència i el gore que caracteritzen els morts vivents en el cinema de terror, el cinema zombi caníbal creat per George Romero va sorgir com una metàfora del comportament humà i les seves grans falles. Temes com el racisme, la cooperació internacional, la solidaritat, l’hospitalitat i l’individualisme, entre molts altres, són sovint plantejats en aquestes pel·lícules, que posen la societat al límit i exploren la seva capacitat d'adaptació a un nou món postapocalíptic.
Això és precisament el que planteja Apocalipsis Z: El principio del fin, una adaptació cinematogràfica a càrrec del barceloní Carles Torrens (Emergo) de la novel·la homònima de Manel Loureiro. El protagonista de l’obra és Manel, un home que fa un any va perdre la seva esposa i ara viu sol amb el seu gat. Quan esclata una pandèmia zombi a escala mundial, decideix atrinxerar-se en una casa apartada a la Galícia rural. Durant un temps aconsegueix sobreviure gràcies al seu enginy, però a mesura que la situació es complica, ha de prendre decisions cada vegada més arriscades, fins que decideix reunir-se amb la seva germana a les Illes Canàries. Aquesta decisió el porta a aventurar-se en un exterior hostil i infestat de criatures mortals.
La pel·lícula es divideix en dues parts: una primera que explora les causes polítiques, centrant-se en com els governs espanyols afronten aquesta nova crisi pandèmica, i una segona més centrada en l’acció, on Manel lluita per sobreviure enmig de l'assetjament dels infectats durant el seu viatge cap a les Canàries. L’espectador trobarà a Apocalipsis Z: El principio del fin una sensació de déjà vu, amb records de la pandèmia del coronavirus, com les diferències entre països, el tancament de fronteres, els confinaments i els supermercats buits (inclosa la compra massiva de paper de vàter). En general, aquesta situació ens recorda el desafiament que va suposar el virus per a la humanitat. Aquesta familiaritat, però, no beneficia la producció, ja que la fragilitat de la societat ha estat àmpliament explorada en altres pel·lícules.
El film evoca obres com Contagi, Guerra Mundial Z, Sóc llegenda i 28 dies després, barrejant la política amb zombis agressius que corren i persegueixen. No sorprendrà els fans del cinema de terror, però busca arribar a un públic més ampli que no estigui familiaritzat amb el gènere, centrant-se més en els desafiaments de la humanitat i el drama familiar. No es pot negar que el film està ben fet, amb escenes d’acció trepidants i un component dramàtic que, gràcies al gatet Lúculo, funciona força bé. Fins i tot el plantejament polític de ciència-ficció resulta creïble (amb temes tan actuals com els immigrants que intenten arribar a les Canàries). Però, Apocalipsis Z: El principio del fin mai arriba a destacar del tot. Res és memorable, l’acció sanguinolenta és escassa i el que es veu a la pantalla ja s’ha vist abans. És una pel·lícula que sembla planificada per agradar a un públic familiar que no vol escandalitzar-se, acceptant l'horror com a vehicle per explicar drames i temes polítics. Crec que, si es fa cinema de terror, s'hauria de buscar agradar als fans del gènere; en cas contrari, és una feina fallida. Tot i això, es preveuen seqüeles -tenint en compte les novel·les originals- i, per tant, val esperar a com evoluciona el conjunt.
La pel·lícula explora la capacitat d’adaptació dels humans a un nou món on les xarxes socials es converteixen en una eina imprescindible per a la comunicació i la informació, i així combatre l’aïllament i a donar esperança, tot per afrontar la divisió i el rebuig al desconegut. És una pel·lícula amb múltiples lectures, però que no descuida l’entreteniment, amb gairebé dues hores d’acció i drama en diversos escenaris, oferint un entreteniment de gènere força vàlid per a un públic general que probablement la veurà recolzat a casa amb el mòbil a la mà. Els fans de The Walking Dead gaudiran amb Apocalipsis Z.
0 Comentaris