Apocalipsis Z: El Principio del Fin – Entrevista amb Carles Torrens

Carles Torrens al Sitges 2024

La nit d'ànimes (Halloween) es viurà a Prime Video amb l'estrena exclusiva d'Apocalipsis Z: El Principio del Fin, l'adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Manel Loureiro, dirigida pel català Carles Torrens (Emergo). Aquesta adaptació al cinema ha estat possible gràcies a la col·laboració entre la productora catalana Nostromo Pictures i Prime Video.

La pel·lícula es va presentar al Festival de Sitges 2024 el dissabte 5 d'octubre, coincidint amb la celebració de la Sitges Zombie Walk. Poc abans de la projecció, vam poder entrevistar Carles Torrens per aprofundir en aquesta producció que cap fan dels morts vivents es voldrà perdre.

Data d'estrena d'Apocalipsis Z: El Principio del Fin: 31 d'octubre a Prime Video.

-Des del 2013 que es parla de l'adaptació al cinema del llibre de Manel Loureiro. Com i quan t'arriba l'oportunitat de dirigir Apocalipsis Z: El Principio del Fin?

Això és una pregunta més pel Manel Loureiro, per l'autor de la novel·la. El projecte havia donat moltes voltes i es veu que havia estat a punt de fer-se amb diferents cadenes de televisió i amb diferents directors. Primer com a sèrie, i després com a pel·lícula. Era un projecte que va haver-hi un moment que es va aturar, però va tornar a sortir de la mà de Prime Vídeo amb Nostromo Pictures. Són les productores de l'Adrián Guerra i la Núria Valls, amb qui ja havia fet una pel·lícula que es deia Emergo. Aleshores es va tornar a muntar el projecte. Existia un guió de l'Àngel Agudo, i malgrat que el guió ja tenia forma encara que li queden unes voltes, però en aquest esborrany ja quedava molt clar quin tipus de pel·lícula es volia fer. I és, doncs, l'Adrián Guerra de Nostromo Pictures, que contacta amb mi i em demana si vull entrar al projecte.

Jo coneixia els llibres, els havia vist sempre als prestatges de cases d'amics, a llibreries friquis, a la Continuarà, etc., però no els havia llegit mai. Potser, crec que havia llegit el còmic del primer llibre en algun moment, però els originals no els havia llegit.

El guió em va interessar molt, i el primer que vaig fer va ser agafar el primer llibre El Principio del Fin i llegir-me'l, i aleshores és quan vaig dir "d'acord", entenc per què fer una pel·lícula d'infectats o zombis precisament com aquesta. Les coses que s'hi expliquen són en un món postcovid, i això, doncs, ressonaven molt amb mi. A sobre, hi havia una mena de llum que tenia el llibre en forma d'aventura molt atractiu. Crec que el gènere postapocalíptic que passa després de l'apocalipsi perquè és una cosa com molt feixuga, com molt fosca sobre la falta d'esperança, amb personatges ja molt bregats que tenen unes habilitats i que són uns adaptats... i aquí no, Apocalipsis Z: El principio del Fin és una cosa molt de començar el dia 1. Per tots aquests motius em vaig engrescar de seguida a dir que sí.

Cadascú treballa d'una forma diferent. Jo, en el meu cas, un cop vaig dir que sí, si hagués pensat en les repercussions o el que tenia a perdre o fins a on arribava el fandom de la novel·la original m'hauria fet petit i hagués mort abans de començar. Aleshores, vaig decidir no pensar en res d'això, ser irresponsable d'alguna manera, ser inconscient i llençar-me a la piscina perquè crec que en el moment que comences a pensar-te dues vegades les coses en general fas figa. Vaig fer un esforç bastant gran al principi i unes pors que tenia inicialment es van anar dissipant. Jo estic fent una pel·lícula, i el que això signifiqui per la resta del món no ho puc plantejar perquè si no malament.

-El més important a l'hora d'adaptar una novel·la.

A veure, es poden fer moltes coses amb el material. Jo no soc gaire fan de les adaptacions absolutament literals de la novel·la original, que són una mica allò que dius "el llibre en imatges", sobretot perquè a vegades es perd l'esperit de la novel·la. Tu pots fer un exercici de mimetisme calcat i no aconseguir l'esperit de la novel·la. Aleshores, el que jo crec que és interessant fer, és capturar l'esperit, o trair-lo, però fer alguna cosa amb la novel·la. Però si captures l'esperit doncs anar-hi des d'un punt de vista cinematogràfic i no literari. En aquest sentit, volia capturar molt bé l'esperit de la novel·la i per fer això havia de trencar certes normes, sobretot perquè la novel·la es va escriure abans de la Covid-19 i ara aquí l'estem situant després de la Covid-19. Llavors, fer una pel·lícula de la societat que voreja l'apocalipsi no tenint en compte el que hem après amb la Covid-19 i no tenint en compte els protocols que s'activarien, que ja serien molt concrets, seria un error. D'aquesta manera, la pel·lícula va de la Covid-19. O de la resposta i les coses que hem après amb la Covid-19.

-Creativament parlant, que la pel·lícula s'estreni directament a una Plataforma t'ha condicionat com a director?

Jo havia fet dues sèries per Prime, però també havia fet una pel·lícula per a plataforma. No sabia què esperar-me amb aquesta producció, i em va sorprendre la llibertat gairebé total que vaig tenir; o sigui, va haver-hi molta confiança. Òbviament, i a mi ja m'agrada treballar així, sempre comparteixo el que estic fent. No soc un director que m'aïllo i marxo i aparec amb una pel·lícula, sinó que m'agrada rebotar idees amb altres persones, però no va haver-hi cap imposició de cap mena des de Prime. De fet, la pel·lícula, que no és gairebé de terror, és política, ficció i aventura, i això va ser una aposta del llibre però també bastant meva. És a dir, hi ha gent que diu "has fet una pel·lícula de zombis/infectats i no has ficat gore, què t'han tallat les ales". Doncs no, és que no volia ficar gore perquè ja ho va fer el Balagueró i el Paco Plaza, i els hi va sortir molt bé i no fa tant. Aleshores, perquè no fem una altra cosa, no? Perquè no fem servir la base per explicar una història de supervivència, que és el que és.

-Com vàreu preparar el personatge de Manel amb l'actor Francisco Ortiz?

Per a mi és la clau de la novel·la i del projecte. El Francisco és un personatge que és un advocat i no hi ha personatge més inútil a una apocalipsi que un advocat, que no té res a fer. És una persona completament normal criada a l'estat espanyol de la democràcia, d'un estat de benestar de classe mitjana, un home que si se li espatlla la rentadora truca al lampista, no l'arregla ell. Aleshores, humanitzar aquest personatge era molt important i sobretot fer-lo molt d'aquí. És a dir, normalment tu veus un personatge americà amb eines per manegar-se en aquesta situació, que sap agafar les armes, que té una seguretat en si mateix, etc., com Charlton Heston a Omega Man, que entra per les portes i agafa allò i no sé què fa i desfà... aquí tenim un personatge diferent. Per exemple, per a mi era molt important quan el Manel surt de casa a buscar menjar i entra a les cases dels veïns i regira les neveres i els armaris... unes escenes on es veu un senyor tímid, un gallec espanyol que té un pudor, no? Que li fa cosa fer això, no s'hi troba, hi ha una cosa com pornogràfica, com bruta en regirar un armari i això crec que ho fa molt bé el Francisco Ortiz, perquè tu el veus allà, que en qualsevol moment creu que els veïns tornaran hi haurà de donar explicacions i es crearà una situació molt incòmoda. Hi ha l'escena de la motxilla, que sense voler tira un element decoratiu a terra i el torna a posar al seu lloc, o quan obre un calaix i el torna a tancar molt bé... i en general el Manel té aquesta por, aquestes pors d'una societat democràtica del benestar que s'ha acabat, però per a ell no, per ell continua. Era molt important per a mi capturar això i fer-ho molt molt d'aquí.

-Sobre el gat Lúculo. Com vas plantejar la seva presència a la pel·lícula?

La pel·lícula és molt realista, és molt versemblant. És que els gats no fan res; o sigui, que jo el que no volia era un gat de Disney que de sobte comença a saltar-li al protagonista. Els gats són molt seus, els gats són (jo és que soc de gos, eh) gairebé un element decoratiu. El gat menja, a vegades es mou aquí, després allà... no volia que el gat Lúculo fes res que no fes un gat normal. Per això no fa més coses. Si fos una pel·lícula de Disney o una nord-americana qualsevol, el gat faria cabrioles, però jo quan veig gats a casa dels amics no fan res que no faci un gat normal, i per això fa el que fa. Volia deixar molt clar que el gat és la mascota del Manel, però també és un enclavatge que té per no deixar anar el record de la seva dona i el record de la seva vida passada, però ja està. Per tant, és només un gat. Si fos un gos faria més coses el gos.

-Futura trilogia? Et veus dirigint Los Días Oscuros?

Realment depèn de com funcioni la pel·lícula, ja que potser Prime ens proposa fer-ne més. Apocalipsis Z: El principio del Fin no es va planejar com "l'inici d'una trilogia". Òbviament, estem tots molt contents amb el projecte, i si agrada i la gent demana que en fem una altra doncs ens plantejaríem potser continuar perquè hi ha dues novel·les més.

-Tu com a director?

Si m'agradés el projecte... Si, si les condicions fossin les adients òbviament, ha sigut molt divertit fer aquesta pel·lícula, o sigui que m'encantaria fer-ne una altra.