La pel·lícula que ha recaptat gairebé 100 milions de dòlars i portat a 10 milions d'espectadors als cinemes de Corea del Sud.
Exhuma ofereix una mirada inesperada a la cultura popular Coreana. Dividida en sis capítols, aquesta pel·lícula de terror fa evolucionar una història de maledicció familiar cap al cinema de criatures monstruoses, equilibrant a la perfecció el terror i la tradició en un escenari proper a la frontera amb els veïns comunistes del nord. Una obra que retrata la cultura tradicional coreana i parla sobre les cicatrius que va deixar l'ocupació colonial japonesa en la societat del país.
Una prestigiosa xamana Hwa-rim (Kim Go-eun) i el seu deixeble Bong-gil (Lee Do-hyun) són contractats per una família rica d'origen coreà que viu a Los Angeles amb l'objectiu d'investigar una estranya malaltia que afecta el seu fill petit. Amb el suport d’un embalsamador i el mestre de feng shui més reconegut del país Sang-deok (Choi Min-sik), descobreixen una tomba familiar oculta en un lloc sagrat. En notar una presència inquietant que envolta l'indret, l'equip decideix exhumar i traslladar els ossos ancestrals de forma immediata. No obstant això, una força fosca i perillosa s'alça des de la muntanya remota, desencadenant poderoses energies sobrenaturals que posen en perill la vida de tots.
Una obra de terror atmosfèric aferrada al folklore local que fa recordar l'espectador obres com The Wailing o Incantation, obres que submergeixen l'espectador a un món a vegades de difícil comprensió, on la línia entre el sobrenatural i terrenal es difumina puntualment i porta l'espectador cap a l'horror més purament exòtic d'orient. Un cinema ple de simbolismes que es cou a foc lent, fent evolucionar una trama parlant de xamanisme coreà, budisme, cristianisme, feng shui, cremacions de cadàvers, premonicions, i fins i tot d'horrors del passat que no desapareixen mai.
Exhuma és un exercici d'espiritualitat coreana i japonesa, però també una obra que reflexiona sobre les cicatrius del colonialisme japonès durant la 2a Guerra Mundial. Un llegat d'horror persistent al present en forma de trauma, que Exhuma aprofita per explorar a través d'una maledicció familiar imposada a un exmilitar traidor a la pàtria.
Se'ns ha fet llarga Exhuma, igual que molts films coreans, que demanen retallar el seu metratge i accelerar el seu ritme narratiu. Amb aquest format més atmosfèric es fa difícil connectar i implicar-se amb aquesta proposta complexa i amb profunditat temàtica, que no neguem interessant i que està ben narrada, però el seu excés fa que l'encanteri de la història es dissipi i la possibilitat a convertir Exhuma en quelcom veritablement aterridor i dramàtic. El tram final és intens, fent lluir un fantasma aterridor que posa en joc violència i rituals, amb una posada en escena potent que de ben segur agradarà als més fans del gènere, però llàstima que arribi tan tard.
Trobar un equilibri amb tots els fronts que afronta Exhuma no és fàcil: cultura, història, suspens, terror, fantasia..., i fer-ho amb un plantejament atmosfèric encara més. No és facil, insistim, però ho intenta i, a estones, fins i tot sembla senzill.
0 Comentaris