'Párvulos' crítica: Els lligams dels fills de l'Apocalipsi


El director mexicà Isaac Ezban presenta Párvulos al Festival de Sitges 2024 dins la secció Panorama.






Els fills de l'horror


En un subgènere com el de zombis, sovint carregat de mirades similars i poc originals, plantejar la domesticació dels morts vivents a través d'un lligam emocional resulta força fresc. És cert que molts poden pensar en el zombi Bub de El dia dels morts, però aquí s'explora aquest aspecte amb molta més profunditat.

Párvulos: Hijos del Apocalipsis ens presenta la història de tres germans que malviuen en una casa de camp aïllada després que els seus pares hagin marxat sense tornar. A mesura que avancen els esdeveniments, es perceben detalls estranys i senyals que indiquen que el món tal com el coneixem ha sofert una terrible metamorfosi. El pitjor es troba al soterrani, on els nens guarden un secret sinistre.

La pel·lícula centra massa l'atenció en el nucli familiar i en el costumisme d'un postapocalipsi que els obliga a viure amb por i a canviar els seus hàbits, com el gastronòmic, alimentant-se d'insectes. Ezban aborda el desafiament del nou món i l'aprenentatge a identificar i protegir-se dels perills, així com la necessitat de preservar i estimar el que tenen. Aquesta perspectiva, amb un repartiment infantil i juvenil, converteix l'obra en un coming of age singular, on hi ha espai per a la tristesa, l'emoció, l'humor, la desesperació i l'horror, tot presentat amb una sensibilitat que allunya la trama del terror més estricte i se centra en la connexió aparentment impossible entre pares i fills. No obstant això, aquesta focalització descuida un exterior que hagués pogut aportar més profunditat.

La pel·lícula necessita més múscul per suportar les dues hores de metratge. El seu desenvolupament perd força a mesura que avança, semblant a demanar un repte més gran als protagonistes. A més, els personatges secundaris semblen desaprofitats i podrien haver aportat més dinamisme a la història dels tres germans.

Sense voler desmerèixer el treball correcte del director de Los Parecidos, aquest nou projecte és una obra petita que desprèn sensibilitat i frescor, però també crueltat. Malgrat la tendresa i l'humor en algunes escenes, Párvulos: Hijos del Apocalipsis presenta moments de gran crueltat que eviten edulcorar un món terrible. Ens agrada el cinema d'Ezban, però en aquesta ocasió no ha estat a l'altura dels seus millors treballs.

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris