Entrevistem el director basc Galder Gaztelu-Urrutia (El Hoyo) per parlar de 'Rich Flu' (2024), la seva nova pel·lícula. L'entrevista es va fer en la presentació del film al Festival de Sitges 2024.
Estrena: només als cinemes el 24/01/2025, amb el títol en castellà "La fiebre de los ricos". Una coproducció de Nostromo Pictures, Fabula, Basque Films, Mamma Team Productions, i Canary Pictures Vehicles. Rodada en anglès.
Guió: Pedro Rivero, Galder Gaztelu-Urrutia, Sam Steiner, David Desola. Idea: Galder Gaztelu-Urrutia, David Desola
Sinopsi: Un virus mortal comença a infectar les persones més riques del món just quan la Laura està en la seva etapa professional més reeixida i en ascens. El virus només sembla afectar al principi els multimilionaris, però aviat s'expandeix fins a abastar riqueses més modestes, cosa que obliga tothom a desfer-se de les seves fortunes. El problema és que ja no queda ningú a qui...
Repartiment: Mary Elizabeth Winstead, Rafe Spall, Lorraine Bracco, Jonah Hauer-King, Timothy Spall, Dixie Egerickx, Cesar Domboy, Dayana Esebe, Richard Samell, Michael John Treanor.
-Fa cinc anys de l'estrena de El Hoyo. Com has viscut el seu èxit?
Bé, han canviat moltes coses, però en el fons tampoc tantes. Seguim venint al festival [Sitges], que és molt semblant al de fa 5 anys, i seguim fent pel·lícules. Això de que sortiríem millor parats ja s'ha vist que no. I res, aquí venim amb Rich Flu, exactament 5 anys després i amb les mateixes ganes. Veurem què passa després a l'estrena.
-Com a El Hoyo, a Rich Flu planteges una paradoxa social. És aquest el tipus de cinema que vols seguir fent en el futur?
Bé, a veure, a nosaltres ens encanten les paradoxes socials. Tinc la sort de treballar amb uns guionistes molt bons. Un d'ells se li va ocórrer aquesta idea i va fer un món en el que un virus que podia matar a les persones més poderoses i riques del món, pogués ser factible. Jo, per la meva part, feia temps que donava voltes a una història sobre migració que es pogués explicar en primera persona des del punt de vista d'una persona privilegiada del Nord global i que en condicions normals mai seria discriminada ni perseguida. Llavors, amb aquestes dues idees, vàrem començar a treballar juntament amb Pedro Rivero, un altre dels guionistes del guió final, i per a l'última revisió vam incorporar a Sam Steiner, que és un guionista i amic anglès, i així és com vàrem fer la pel·lícula. Hi ha un tema molt important que s'ha de destacar, i que té la idea de David, és que aquest virus, si hi ha alguna cosa que ens han ensenyat totes les crisis que hem viscut fins el moment, és que aquells que més tenen, més possibilitats tindran sempre de sortir airosos, ja sigui amb una crisis climàtica, una catàstrofe natural, una guerra,... Llavors, clar: Què passaria si aquest súper poder que tenen algunes persones la possibilitat de lliurar-se de quasi tot fos precisament el que estigués maleït, que fos el problema? Això llança el Planeta a una carrera per desfer-se de la riquesa, que òbviament col·lapsa totes les economies del món i provoca aquesta migració inversa.
-Com ha influït la pandèmia de la Covid-19 en l'escriptura del guió?
Doncs tot influeix, però aquesta idea la vàrem començar a escriure abans de la pandèmia, just després de l'estrena de El Hoyo. A l'any 2019 comencem amb aquesta història i de fet, el primer tractament [de guió] el finalitzem el gener del 2020, just abans de l'estat d'emergència.
-La banca ètica finança la pel·lícula. És una casualitat?
No, és quelcom casual, les pel·lícules es fan així. Hi ha uns financers, uns bancs que articulen aquests diners i bé, és la dinàmica. Al final sempre hi ha un banc a tot arreu.
-Vivim en temps de desigualtats i creixement de l'extrema dreta a tot el món. Rich Flu sembla una resposta a tot això?
Bé, no és la nostra intenció. Però al final nosaltres tractem temes universals amb una estètica o amb una cinematografia contemporània i crec que aquí està el ganxo. És a dir, parlar de temes que apel·len a tot el món i que són debats que la humanitat porta tenint des de que ens vam posar dempeus i que continuarem tenint. Perquè al final som el que som. Sí aquestes són les temàtiques que ens agraden.
-Rodatge en anglès i repartiment internacional. Què tal l'experiència?
A veure, l'elecció de l'idioma va ser bastant natural, perquè és un viatge de nord a sud, comença a Anglaterra i allà l'anglès entra orgànicament. A més, l'anglès és la manera d'assolir certs pressupostos o de fer viables certs projectes. Va ser bastant orgànic tot, es va fer en anglès i bé, l'experiència de treballar en anglès doncs la veritat és que un sempre prefereix parlar i treballar en algun dels seus idiomes. El meu doncs en l'eusquera, que és el meu idioma matern i en castellà, també òbviament. Però t'adaptes i rodes en anglès, i bé, és un idioma que en el que m'hi trobo còmode. No el parlo bé, ni molt menys, però sí. I treballar amb aquest repartiment ha sigut meravellós. Mary Elizabeth Winstead, la protagonista, des de les primeres converses que vaig tenir amb ella va mostrar un gran compromís amb el personatge, una gran implicació amb el projecte i després en els assajos i el rodatge ho va donar tot i va aportar moltíssim al personatge. El mateix puc dir de Tim Spall, de Lorrine Braco, de Jonah,... Pràcticament tot el repartiment s'ha deixat la pell i a la pel·lícula es veu. Jo entenc la producció cinematogràfica com un art col·laboratiu en el que s'han combinat els talents de molta gent, el treball de moltes persones, de molts professionals. Però bé, també et puc dir això de El Hoyo i de El Hoyo 2. No sé si he sigut jo el que ha tingut tota la sort del món, però estic súper orgullós del càsting de El Hoyo i El Hoyo 2. De totes les actrius i de tots els actors amb els que he treballat la veritat és que han aportat tots moltíssim a les pel·lícules i m'agrada treballar de forma col·laborativa, tant amb el repartiment com amb la part més tècnica. També amb els caps d'equip. Una pel·lícula es fa així col·laborat i treballant en equip.
-El pressupost t'ha condicionat per les escenes d'acció?
Bé, té l'acció que té. A veure, ens encanten les paradoxes socials expressades en un context cinematogràfic de pel·lícules d'acció, thriller, fantàstic. Pel·lícules de gènere ens encanten, hem crescut educats amb les grans pel·lícules americanes de d'acció dels 80 i els 70, i llavors el que intentem és una mica adaptar el nostre petit univers de paradoxes socials a aquesta estètica més de gran producció.
-Quantes localitzacions té Rich Flu? S'ha rodat en plató?
53 localitzacions.
-I s'ha rodat a plató?
Sí, per exemple tota la part de Buckingham, que es va rodar en croma i es va post-produir després. No hem rodat a Buckingham.
-En quants dies heu rodat la pel·lícula?
En 53 dies.
-Fa cinc anys de l'estrena de El Hoyo. Com has viscut el seu èxit?
Bé, han canviat moltes coses, però en el fons tampoc tantes. Seguim venint al festival [Sitges], que és molt semblant al de fa 5 anys, i seguim fent pel·lícules. Això de que sortiríem millor parats ja s'ha vist que no. I res, aquí venim amb Rich Flu, exactament 5 anys després i amb les mateixes ganes. Veurem què passa després a l'estrena.
-Com a El Hoyo, a Rich Flu planteges una paradoxa social. És aquest el tipus de cinema que vols seguir fent en el futur?
Bé, a veure, a nosaltres ens encanten les paradoxes socials. Tinc la sort de treballar amb uns guionistes molt bons. Un d'ells se li va ocórrer aquesta idea i va fer un món en el que un virus que podia matar a les persones més poderoses i riques del món, pogués ser factible. Jo, per la meva part, feia temps que donava voltes a una història sobre migració que es pogués explicar en primera persona des del punt de vista d'una persona privilegiada del Nord global i que en condicions normals mai seria discriminada ni perseguida. Llavors, amb aquestes dues idees, vàrem començar a treballar juntament amb Pedro Rivero, un altre dels guionistes del guió final, i per a l'última revisió vam incorporar a Sam Steiner, que és un guionista i amic anglès, i així és com vàrem fer la pel·lícula. Hi ha un tema molt important que s'ha de destacar, i que té la idea de David, és que aquest virus, si hi ha alguna cosa que ens han ensenyat totes les crisis que hem viscut fins el moment, és que aquells que més tenen, més possibilitats tindran sempre de sortir airosos, ja sigui amb una crisis climàtica, una catàstrofe natural, una guerra,... Llavors, clar: Què passaria si aquest súper poder que tenen algunes persones la possibilitat de lliurar-se de quasi tot fos precisament el que estigués maleït, que fos el problema? Això llança el Planeta a una carrera per desfer-se de la riquesa, que òbviament col·lapsa totes les economies del món i provoca aquesta migració inversa.
-Com ha influït la pandèmia de la Covid-19 en l'escriptura del guió?
Doncs tot influeix, però aquesta idea la vàrem començar a escriure abans de la pandèmia, just després de l'estrena de El Hoyo. A l'any 2019 comencem amb aquesta història i de fet, el primer tractament [de guió] el finalitzem el gener del 2020, just abans de l'estat d'emergència.
-La banca ètica finança la pel·lícula. És una casualitat?
No, és quelcom casual, les pel·lícules es fan així. Hi ha uns financers, uns bancs que articulen aquests diners i bé, és la dinàmica. Al final sempre hi ha un banc a tot arreu.
-Vivim en temps de desigualtats i creixement de l'extrema dreta a tot el món. Rich Flu sembla una resposta a tot això?
Bé, no és la nostra intenció. Però al final nosaltres tractem temes universals amb una estètica o amb una cinematografia contemporània i crec que aquí està el ganxo. És a dir, parlar de temes que apel·len a tot el món i que són debats que la humanitat porta tenint des de que ens vam posar dempeus i que continuarem tenint. Perquè al final som el que som. Sí aquestes són les temàtiques que ens agraden.
-Rodatge en anglès i repartiment internacional. Què tal l'experiència?
A veure, l'elecció de l'idioma va ser bastant natural, perquè és un viatge de nord a sud, comença a Anglaterra i allà l'anglès entra orgànicament. A més, l'anglès és la manera d'assolir certs pressupostos o de fer viables certs projectes. Va ser bastant orgànic tot, es va fer en anglès i bé, l'experiència de treballar en anglès doncs la veritat és que un sempre prefereix parlar i treballar en algun dels seus idiomes. El meu doncs en l'eusquera, que és el meu idioma matern i en castellà, també òbviament. Però t'adaptes i rodes en anglès, i bé, és un idioma que en el que m'hi trobo còmode. No el parlo bé, ni molt menys, però sí. I treballar amb aquest repartiment ha sigut meravellós. Mary Elizabeth Winstead, la protagonista, des de les primeres converses que vaig tenir amb ella va mostrar un gran compromís amb el personatge, una gran implicació amb el projecte i després en els assajos i el rodatge ho va donar tot i va aportar moltíssim al personatge. El mateix puc dir de Tim Spall, de Lorrine Braco, de Jonah,... Pràcticament tot el repartiment s'ha deixat la pell i a la pel·lícula es veu. Jo entenc la producció cinematogràfica com un art col·laboratiu en el que s'han combinat els talents de molta gent, el treball de moltes persones, de molts professionals. Però bé, també et puc dir això de El Hoyo i de El Hoyo 2. No sé si he sigut jo el que ha tingut tota la sort del món, però estic súper orgullós del càsting de El Hoyo i El Hoyo 2. De totes les actrius i de tots els actors amb els que he treballat la veritat és que han aportat tots moltíssim a les pel·lícules i m'agrada treballar de forma col·laborativa, tant amb el repartiment com amb la part més tècnica. També amb els caps d'equip. Una pel·lícula es fa així col·laborat i treballant en equip.
-El pressupost t'ha condicionat per les escenes d'acció?
Bé, té l'acció que té. A veure, ens encanten les paradoxes socials expressades en un context cinematogràfic de pel·lícules d'acció, thriller, fantàstic. Pel·lícules de gènere ens encanten, hem crescut educats amb les grans pel·lícules americanes de d'acció dels 80 i els 70, i llavors el que intentem és una mica adaptar el nostre petit univers de paradoxes socials a aquesta estètica més de gran producció.
-Quantes localitzacions té Rich Flu? S'ha rodat en plató?
53 localitzacions.
-I s'ha rodat a plató?
Sí, per exemple tota la part de Buckingham, que es va rodar en croma i es va post-produir després. No hem rodat a Buckingham.
-En quants dies heu rodat la pel·lícula?
En 53 dies.
0 Comentaris